Tot això fa referència a l’augment brutal delsbitlelts del tren convencional de Mitja distància, el qual experimetna en aquest 2010 un augment del 4% al 6%, molt per damunt de la mitjana de la inflació anual. Per altra banda, també caldria manifestar, i estar molt a l’aguait, que el traspàs de rodalies ( la rodalia de Barcelona ) i el futur traspàs dels Regionals-Mitja Distància ( futures rodalies de Girona, Lleida , Tarragona i Catalunya Central ) a la Generalitat podria ser aprofitat, molt demagògicament , per diversos sectors populistes, reaccionaris i nacionalistes espanyols per carregar contra el govern català. Cal esmentarque aquest traspàs representa l’inici d’un procés, que hauria d’haver-se iniciat fa una pila d’anys. També s’ha de dir que el govern, els partits i la societat catalana, en general, hauran de ser molt més ambiciosos per tal d’exigir a Madrid una posada al dia de tota la infraestructura ferroviària catalana i , alhora, aplicar més dosis de fermesa i voluntat política, apostar més deicididament , per ferrocarril en comptes d’abocar-ho tot a la carretera.
De tota manera, ara i aquí, no és correcte criticar el govern català per un traspàs potser una mica feble ( sense l’ADIF ) però, per contra, no reconèixer que durant 23 anys s’hauria d’haver fet alguna cosa més en la qüestió del transport públic ferroviari convencional. I per cert, l’augment irracional de tarifes ve imposat, al 100%, des de Madrid .