Mentre l'aposta per la moderació i el diàleg, molt incrustada en l'ADN català, arruïna les nostres empreses i deixa sota mínims els nostres serveis socials més bàsics (sanitat, ensenyament, dependència, transports, etc., etc.), Euskadi anuncia que s'apuja un 9,6% el pressupost pel 2014, i la Generalitat confirma al Col·legi de Farmàcies que no començaran a cobrar el que tenen avançat fins a finals d'any.
S'ha de tornar a refrescar la memòria per recordar que el concert econòmic del País Basc blinda la seva economia a les seves necessitats, amb una camuflada Hisenda pròpia que determina el que, una vegada atès el seu pressupost, poden destinar al fons de solidaritat amb l'Estat.
No és que aspiri a posar a debat el tipus d'aposta a emprar, però si que esta ben clar que amb el discurs de sempre utilitzat s'ha presentat una factura d'involució econòmica de 9.375,7 milions d'euros computats per la Generalitat (llista de greuges o de deslleialtats financeres de l'Estat en vers Catalunya), i es calcula un dèficit fiscal des de 1986 (abans no existien dades) d'uns 270.000 milions d'euros -a raó d'entre 16.000 i 22.000 anuals-. També hi te a veure el boicot -o erigir-la de caràcter estatal- qualsevol idea que pugui sorgir del Govern que pugui representar una injecció d'aire per l'economia. A més a més, s'ha de tenir en compte el traspàs del servei de rodalies i la llei estatal de dependència, sense el corresponent fons de compliment, que te que suportar la Generalitat, i la pressió política, lingüística i social que, amb les lleis uniformitzadores signades en el darrer any… i les que es signaran en els dos que encara queden, representen una autèntica trituradora pel futur del nostre país. La Llei Wert, en educació, o la unitat de mercat, en sanitat, en serien uns bons exemples de la voluntat de lligar-ho tot, curt i prim, i des del km.0.
O sigui que, mentre els nacionalistes catalans s'escarrassen en demanar un diàleg -que mai es produirà- els nacionalistes castellans -en auto-representació dels espanyols- utilitzen les úniques eines que saben utilitzar per entorpir, laminar i reduir Catalunya. Eines que, a falta de poder ser més contundents, es centren en ofegar financerament, en atiar l'odi i fomentar la por. Por que no es més que d'auto-defensa en veure, i no voler dir, com quedaria España sense l'aportació de Catalunya i els catalans.
Personalment, em sento saturat d'aquest tema, avorrit de sempre parlar del mateix sense percebre cap signe ni sensació on aferrar-me per canviar l'enfocament. Voldria comptar amb la diversitat d'opcions necessària com per poder obrir l'objectiu de pensament i de conversa però, amb la pura i crua realitat amb que convivim, no puc per més que patir… Pateixo perquè jo no estic aquí només perquè m'hi he trobat, exactament de la mateixa manera que pateixo per com, uns quants, estan deixant la societat pels nostres fills.
Publicat al http://www.reusdigital.cat/
