Sents l’alè de l’enemic darrere el clatell? Jo si, i no em sorprèn aquesta sensació. Som prou grandets per saber que les lligues mai no venen regalades, i que més enllà de jugar com els àngels, existeixen elements superficials com la sort, els arbitratges o el joc brut que determinen de forma contundent el futbol. I més encara l’espanyol. Fa vint-i-cinc anys el Barça va regalar una lliga que tenia guanyada perquè a falta de quinze jornades pel final va trobar-se de cara amb el segrest de Quini, el seu jugador estrella. I aquella lliga va volar cap a Sant Sebastià sense que la Real sabés ni com l’havia aconseguit. I sí, aquell Barça va perdre, igual com ho ha fet avui a camp de l’Atlético, ja que el futbol és això: guanyar i perdre partits, cosa que a Can Barça feia mesos que havíem oblidat. Realment crèiem que viuríem 38 jornades caminant sobre un camí de roses? Xutes des d’on faci falta, obres el camp per banda dreta, pivotes amb dos gossos de tura a Xavi i mossegues una, dues i tres-centes vegades si fa falta a Messi i ja tindràs al Barça ofegat. És així de senzill, pel que sembla. O si més no, la realitat ho verifica. Però precisament per aquest motiu confio en què ens en sortirem, ja que tinc una fe absoluta en aquest equip i el futbol, precisament, es va inventar per afrontar nous reptes. I els afrontarem. I tornarem a vèncer, perquè l’últim que podem perdre és la confiança en un cos tècnic que ha estat capaç d’enterrar als grans fantasmes del passat recent i repintar aquest equip amb tan sols dos o tres cares noves; és l’hora de tornar a treballar de nou i trobar la fòrmula de reiventar-se el futbol màgic que tanta baba ens ha fet caure durant la primera volta de la Lliga.
Tu també sents l’alè de l’enemic darrere el clatell, però tranquil, aquesta vegada n’estic segur que Pep Guardiola obrirà el llibre de capçalera que reposa a la seva tauleta de nit i se n’adonarà que encara està tot per fer i, sobretot, que tot és possible.
