Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

Tot és massa evident

  Què més s'ha de fer a part de les massives sortides al carrer de mig España denunciant les mesures “per arreglar-ho tot” i que sembla que només afecten a […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 06/03/2013

 

Què més s'ha de fer a part de les massives sortides al carrer de mig España denunciant les mesures “per arreglar-ho tot” i que sembla que només afecten a la gent treballadora ?.

I per fer reaccionar a un govern, pres per un partit que fa servir la majoria absoluta aconseguida a les urnes per fer el que només li convé pels seus interessos ?.

Està deixant als nostres avis sense les atencions que la majoria necessiten per acabar la seva vida dignament i als que la edat, o les circumstàncies, han retirat del mercat laboral sense cap possibilitat de reacció…

Està deixant a tota una generació, nova i preparada, sense present, i sense cap futur per reinvertir el seu sacrifici en la seva societat… a no ser que sigui agafant les maletes i en busqui una de nova…

Està afavorint multi-milionariament, i sense contra-partides, el poder financer perquè aquest no tingui cap mena d'escrúpol en treure de la seva llar a mils de persones que, precisament, l'avarícia d'aquest poder financer, i la permissivitat de qui ho tenia que controlar, ha portat a un carreró sense sortida…

És perd en un control exhaustiu a qui no te, ni pot, amagar ni un ral, a la vegada que mostra una total inoperància en vers les sortides massives de diner sense declarar, en molts casos il·legal, o per les alarmes que es disparen sovint per possibles fraus on si que caldria incidir de ple…

I, tot això, abans de fer exemple reduint un Estat, que en tots els casos no és més que un ens artificial, inflat de despeses i càrregues supèrflues i que no es gens representatiu de la situació de la seva gent. España sencera està segrestada a Madrid, amb els ulls clucs de l'España que ja li està be i no li convé que es toqui res, i amb la corda ben tensa al coll de l'altra España que gosa pensar i qüestionar, i creure que pot ser d'una altra manera podríem viure millor tots plegats.

Sincerament, tot és tant evident, i tant clar als ulls de qualsevol encara que no es vulgui veure, que se m'estan acabant els arguments per explicar el que veig i dir el que penso.

En tot, hi ha una pregunta que, en el fons, se'm va repetint: Quants dels milions de votants del PP , a hores d'ara, seguiria votant aquest partit ?… I, els que encara ho seguirien fent, desprès dels enganys i mentides clarament demostrades, en quina situació estan, i qui son ?.

Se m'acut que no cal pensar massa. Segurament cadascú en podria fer una bona llista, no de milions en quantitat però si en gruix, i podríem veure el perquè aquest partit, i més en majoria absoluta al govern, s'en riu del mort i del que el vetlla.

De veritat ho dic, voldria no saber el que sé, ni tenir que veure el que veig, per almenys, no percebre aquesta ràbia de sentir-me enganyat i humiliat… impotent.

Publicat al http://www.reusdirecte.cat/