Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Tot això s’ha d’acabar !

  Als diferents territoris de l’Estat hi ha hagut comportaments dispars i les CCAA amb uns resultats més positius són les dues amb concert econòmic: el País Basc i Navarra. […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 17/05/2012

 

Als diferents territoris de l’Estat hi ha hagut comportaments dispars i les CCAA amb uns resultats més positius són les dues amb concert econòmic: el País Basc i Navarra. Darrere seu en aquest sentit van Madrid i Canàries. Explicatiu… oi ?. O, pot ser, de tan clar, no es comprèn prou be ?.

El conjunt de les administracions tenen un objectiu de dèficit del 6% al 2011, i algunes apunten que finalment la xifra superarà aquest límit.

En aquest marc, el govern anterior ja va llençar una advertència a les CCAA que fins llavors ja s’havien desviat per sobre del llindar de l’1,3% previst per a elles, cas de Catalunya (-1,34%), Astúries (-1,57%), Extremadura (-1,98%), País Valencià (-2,32%), Múrcia (-3,03%) i Castella-La Manxa (-4,84%) que “rebrien una trucada” per analitzar i decidir quines mesures addicionals calia adoptar.

Fins aquí podríem convenir que perfecte però, ara be, caldria esmentar que Catalunya pateix un dèficit fiscal de 22.500 milions cada any. Diner que se’n va a Madrid i no torna. Caldria que el govern, cada cop que surt als mitjans, esmentés aquesta xifra ben clarament per contextualitzar arreu el seu dèficit com a CCAA.

Catalunya s’empobreix cada any una mica més per culpa de la dependència espanyolista. Catalunya només té un dilema: O seguir com fins ara fins arribar a l’alçada del betum i a la cua de tot l’Estat per tot el que ens “vola” o independència en relació a aquesta Espanya dintre de la U.E. perquè, una altra opció possible seria la reestructuració territorial de l’Estat, adaptant-lo a un federalisme, pot ser més real. Però, aquesta no li interessa a ell i, per nosaltres, pot ser seria sortir del foc i caure a les brases, atenent els governs que han hagut, hi han… i hauran a Madrid i la seva forma d’entendre-la.

Ens diuen que manen els números, doncs be, s’ha de fer saber que a Catalunya patim a la pròpia pell les conseqüències de les retallades, necessàries a l’Estat però que només aquí fem des de ja fa un any i que Catalunya podría gairebé doblar la despesa en Sanitat si no fos creditora del propi Estat.

Unes retallades que pot ser no serien necessàries perquè Catalunya és la quarta CCAA en PIB per càpita, però a causa d’aquest dèficit fiscal, del cupo de solidaritat, i d’altres submissions econòmiques imposades, queda per baix de la majoria de les CCAA ajudades.

Amb dades de la U.E., al 2010 Catalunya va destinar 1.677 euros per càpita a la salut, mentre la mitjana a la U.E. va ser de 2.013 euros (Alemanya 2.291, França 2.362, Austria 2.412, Dinamarca 2.483 o Suècia 2.536 euros).

L’espoli mantingut a través dels anys que ha portat al nostre sistema sanitari pràcticament a la fallida econòmica i estructural i una retallada que se’ns exigeix, mentre és manté a l’Estat, entre d’altres partides revisables, un inoperatiu Senat, uns Ministeris amb les seves atribucions transferides, unes desorbitades pensions vitalícies als ex-presidents i unes Delegacions del Govern, o unes Diputacions.

Tot això s’ha d’acabar !. Segurament no s’hauria de retallar res la sanitat, ni l’ensenyament, ni la cultura, ni la seguretat, ni les prestacions socials, pilars bàsics de la nostra, i de qualsevol, societat. 
S’ha d’apostar fort per un Concert Econòmic acceptable o, sense més dilacions ni preàmbuls, declarar unilateralment la independència de Catalunya, donant-li el rang d’Estat, que mai hauria d’haver perdut i, desprès, si cal, qüestionar-nos a nosaltres mateixos o que representen, o han de representar, els Consells Comarcals o un possible excés de Conselleries.  Vaja… si ho sabem fer be siguen responsables de tot.

Publicat a http://reusdirecte.cat el gener-2012.