No cal que ho sigui a la vista de fora… N'hi ha prou en veure que és altament llastimós en com s'ha malgastat la il·lusió, o si més no el vot, de quasi be dos milions de ciutadans de Catalunya, i el que encara pot ser més greu, com s'ha desgastat un polític dels que malauradament no abunden que s'ha tingut que dedicar a tot, tot, menys en el que ens podia haver estat més útil, senzillament en governar i dirigir el trajecte que, ell més que ningú, ha encapçalat.
Si que és cert que la força del moviment que ara ja es mastega al país ve de baix, de la gent… És ben cert que el “xip” identitari ja és molta gent que l'ha canviat, que la majoria d'aquest país que creia fermament “no estem tan malament” ara pensa decididament “podem voler més”, que ha passat d'aspirar ha estar el millor possible dintre d'España a estar convençuts de que dintre d'España ja és impossible estar-hi raonablement be i a gust.
Però, compte perquè tot sembla indicar que l'enorme força del nou sentiment portat al carrer ha agafat els partits polítics una mica en fals, com si no arribessin a estar prou preparats per assumir el no mandat i actuar en conseqüència. CIU va quedar despullada i el seu “si” però “no”, allò de “la puta i la ramoneta”, una vegada aclarida la ambigüitat de la societat va esclatar a bocins. En van quedar, això si, els dos trossets més grans… be, el que en quedava d'Unió amb el seu discurs utòpic i molt poc original, i el més gros que era el de CDC però ara ja ben definida, pot ser no tan “centrada” però ja de marcat caire independentista.
ERC, que es manté original i intransferible, s'haurà de veure en el futur si ha quedat tocada, i de quina manera, desprès de la seva experiència d'unir forces amb un partit totalment oposat, encara que només hagi estat per compartir un objectiu de fons en comú i facilitar el recompte de vots en un sentit determinat i inequívoc.
Una vegada auto-descartar-se l'altre partit referent fins fa ben poc, el PSC, jo segueixo pensant que aquests partits podrien englobar molt be una gran part de la ciutadania més o menys moderada, que vull creure que segueix sent la majoritària a Catalunya. Si CDC i ERC afluixen, cedeixen aquest espai més o menys moderat i el poden ocupar partits emergents que en el seu origen i objectiu tenen més a veure amb la Catalunya autonòmica, que ja sabem el que dona de si, que amb la Catalunya que quasi be dos milions decididament reivindica.
Desprès de tres mesos en que els polítics no han estat a l'alçada de la ciutadania tot sembla indicar que anirem a agafar més experiència en això de votar. Tornem-hi ?, ens podem preguntar, però el que hem d'esperar és que, tot i practicant, finalment l'encertem.
