A les dotze d’aquesta nit de divendres, com si fos una mera Ventafocs, estarà prohibit estar-hi acampat a qualsevol dels campaments que hi han organitzats a Catalunya i a les Espanyes.
Tot un dia sencer per decidir-hi que fer: Plegar-hi veles o Seguir-hi ferm davant d’aquesta injustícia.
Sigui com sigui, avui veurem imatges que poden passar-hi a l’historia o endinsar-se’n a l’oblit d’alguna hemeroteca, d’algun rotatiu.
Haurien d’actuar de forma pacifica. I si arriben a desallotjar-los, més val que al món es visualitzi a les tropes policials agafant-hi un per un a cada acampat, que d’altres imatges que enterbolirien el conjunt d’aquesta.
Hi han discrepàncies sobre les demandes o exigències desde Madrid o Catalunya. Caldria que cada “comunitat” fes el seu propi manifest, però en conjunció amb els temes comuns i necessaris. Sinó, temes com la circumscripció única entre d’altres, fan més nosa que servei a la nostre nació sense estat.
Ara sorgiran les diferencies evidents i substancials entre castellans i catalans – per posar-hi un exemple – per cultura, societat i forma de ser, però que gran es la democràcia quan neix de la societat civil.
A veure com acabara tot això, que a hores d’ara és una incògnita de futur clar com l’aigua.
