Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

Tirans vs. Tiranosaures

Sabien que demà 6 de desembre és el dia de la Constitució? No ho recordaven? No es preocupin, avui la majoria silenciosa s’ha encarregat de recordar-nos-ho amb un brindis al […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 05/12/2014

Sabien que demà 6 de desembre és el dia de la Constitució? No ho recordaven? No es preocupin, avui la majoria silenciosa s’ha encarregat de recordar-nos-ho amb un brindis al Museu d’Història de Catalunya. Alícia Sánchez Camacho ha triat aquest escenari simbòlic per llençar l’acusació definitiva contra “la tirania de la minoria independentista”. Segons ella, tant Mas com Junqueras promouen el pensament únic, celebren derrotes com la del 1714 i no victòries com la de la Constitució, i trenquen la convivència.
 

Un discurs similar al que vam sentir ahir en l’acte organitzat per Societat Civil Catalana per celebrar la Constitució també on a més de Camacho també hi va assistir el cap del PSC, Miquel Iceta, i representants del PP, PSC, C’s i UPyD. Fa certa pena veure el socialisme oficial català arrossegar-se pels dominis dels tiranosaures del parc juràssic del tardofranquisme espanyol.
 

Un altre tirà, com diria Camacho, a data d’avui a punt de convertir-se en fòssil de tiranosaure és Duran i Lleida, que no se n’ha estat de carregar durament contra ERC amb la voluntat, suposem, de teixir complicitats en favor de la llista única. Ara que el soufflé i la fúria entre les diverses faccions del sobiranisme s’ha començat a calmar, en part perquè el debat ja cansa i la gent ja s’ha desfogat, apareix Duran a treure un altre fòssil: el del tripartit.
 

Ah! No ha estat el primer. El periodista Jordi Barbeta i d’altres personalitats de l’àmbit, preses per la follia del moment, han considerat que la presència d’algun dirigent del PSC a la conferència de Junqueras era un signe inequívoc de que el discurs del republicà amagava la voluntat de confeccionar un nou tripartit (ERC-PSC-ICV). Quan apareix la paraula màgica, tripartit, significa que qui el pronuncia ha entrat en una fase desesperació argumental, de la mateixa manera que quan s’invoca per altra banda el pacte del Majèstic. Aquesta vegada sorprèn que s’hagi pogut caure en un nivell de simplicitat intoxicativa tant penosa. Suposo que no cal recordar-los la llista de dirigents que van assistir a la conferència del president Mas.
 

Mirin, la qüestió important no és quantes llistes han d’haver-hi, sinó pactar un full de ruta i uns objectius clars. És per això que si som prudents en les nostres declaracions, les coses arribaran a bon port que és el que interessa de debò. Hi estan obligats. Ahir al Dietari 2014, en Guifré els defensava que si per alguna banda es pot produir una fuga de vots probablement vindria abans per la llista alternativa de la CUP que per CiU o ERC. Si CiU i tota la pressió mediàtica no ha pogut convèncer l’ERC de Junqueras, farien bé de començar-se a fer a la idea que s’haurà de treballar sobre l’escenari de llistes separades, posar el morrió a Duran i Lleida i iniciar la ronda de contactes discreta que ens ha de dur a la convocatòria d’eleccions anticipades. Avui, per exemple, el president Mas ja ha començat a introduir accents socials al seu discurs. I la Història i no la follia ja s’encarregarà de posar al lloc que li correspongui a l’historiador.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014

Relacionats