El dimecres dia 7 en un lloc indeterminat de la planícia catalana, cinc dirigents de les principals formacions polítiques sobiranistes catalanes – Esquerra, Reagrupament, Solidaritat, CUP i Democràcia Catalana -, més algunes associacions diverses com el CCN o Suma Independència, entre d’altres, és varen reunir en secret per engegar un projecte unitari de cara a les nostres legislatives del proper – i llunya – 2014.
Fins ara, no sabem qui és qui dins d’aquest trencaclosques. A mi, tant m’ha fa que sigui. Tot queda molt lluny i qui no diu si al 2014, serem tots calbs. Passi el que passi, us diré que succeirà. Esquerra, Reagrupament i Democràcia Catalana anirien plegades. SI i les CUP, faran la seva pròpia candidatura – que no estarà exempte de polèmica -, degut a que tenen més coses que els uneixen que no que els separen. Dit i fet.
No cal rumiar-hi gaire, per adonar-se’n que aquest serà l’escenari que hi trobarem. Tant debò m’equivoqui, tant debò. Molt haurien de canviar les coses fins d’aquí dos anys, però seria millor fer-ho des d’ara mateix amb sentit comú i de país. Segons els afortunats que han pogut parlar amb alguns dels protagonistes, ens diuen que tenen molta sintonia i ganes de treballar. Perfecte.
Què és bo que ningú sàpiga qui son? Sí. Igualment, sense Convergència i els seus amics d’Unió de la mà d’en Vila d’Abadal, no treure’m prou suc de la taronja. S’han reunit aprop d’una mesa de diàleg, on més de posar-hi sobre la taula que s’ha de prioritzar, primer s’haurien de treure’s de sobre la crosta feixuga dels insults del passat i dels possibles rancors del futur. Sinó, no cal que vagin a escalfar cap cadira i seria molt més bona i millor contribució patriótica, que s’anessin cap a casa.
