Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Temps sense temps

|

- Publicitat -

“Vale decir preciso/ o sea necesito/ digamos me hace falta/ tiempo sin tiempo”
Mario Benedetti

 

Com d'estrany flueix el temps. L'immutable pas del temps es relativitza quan uns mesos es veuen reduïts a unes hores, quan unes hores semblen mesos, quan l'ahir és avui i quan el temps es para amb un creuament de mirades fugaç.
 

Publicitat

Que el temps avança és, a la fi, un fet inqüestionable. Les agulles dels rellotges corren incansables mentre ens recorden que el present se'ns escorra de les mans com la sorra.
 

Però la vida no son solsament fets objectius irrevocables, la vida és pura subjectivitat, pura vivència personal i intransferible. L'existència humana no s'explica única i exclusivament per les reaccions químiques, sinó també per la unió de sensacions i emocions viscudes. L'historiador brillant entén que per a tractar un fet com la II guerra mundial no val tractar les vides humanes com a simples números en una gràfica, sinó que s'ha d'aprofundir en els horrors, en les penúries i en les misèries per a comprendre el món que de les cendres en va sorgir.

 

Així doncs, nosaltres com a cronistes de la nostre pròpia existència hem de fer èmfasis en la subjectivitat de la vida. Hem d'entendre que només insistint en la dura tasca d'aprofundir i desgranar les nostres emocions podrem arribar a copsar el per què de les nostres accions i les seves conseqüències. No serveix la narració objectiva de la vida quan aquesta està marcada per la subjectivitat. No és acceptable viure argumentant i emparant-se sobre fets oblidant que aquest estan subjectes a la interpretació personal que en fem. Perquè un només serà conscient de si mateix, perquè un només podrà entendre la seva vida quan arribi a entendre com les seves emocions respecte als fets concrets l'han acabat portant a la realitat present.

 

Però retornem al temps. Retornem al magnífic instant en que tot es relativitza, retornem a aquells moments en que la barrera dels mesos s'ensorra i l'ahir sembla avui. Els instants en que la realitat ens demostra la subjectivitat del temps la vida sembla més pura, més autèntica. Perquè quan el factor temps desapareix aprenem que la vida és un continum de presents interrelacionats, una gran història dividida en episodis.

 

El món avança inexorablement i no hi podem fer res. Però deixe'm que somiï en que per nosaltres no hi haurà ahir, avui o demà: només una història formada per presents d'absoluta felicitat. Una història de temps sense temps.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut