Al Mundo Deportivo d’avui dissabte, el mite blaugrana “Tarzan Migueli”, ha insultat a Johan Cruyff, dient-li que “xoxeja”. En reprodueixo el fragment amb més suc i faig unes pinzellades del que m’ha vingut al cap quan ho he llegit:
“Johan, jamás me atreveré a decirte aquello de ¿por qué no te callas? Todo lo contrario. Tampoco te diré que cuanto más hablas más te equivocas, por ser fino. Lo que sí te digo, con cariño, con mucho cariño, es que estás que ‘chocheas’ y eso me sabe mal, ya que sólo me sacas cuatro o cinco años. Sólo a un ‘genio’ como a ti se le ocurre decir ahora todo lo contrario que hace cinco años. Dices que ‘sólo los tontos no cambian sus ideas’ y tienes razón, aunque también te pueden decir que a todos los listos se les ve el plumero. Lo digo, insisto, con cariño, con todo el cariño que siempre te he tenido y demostrado y que siempre te tendré y, que, seguro, aún tendrás por mí. Pero vamos a por el derbi, que es mucho más interesante que decir, una vez más, que los responsables de que lleve el Barcelona publicidad en la camiseta son aquellos que estiraron más el brazo que la manga. Ahora toca tapar agujeros y sólo los pueden tapar los que están”
Llegir això d’algú que ha significat tant pel Barça produeix una barreja de ràbia i tristesa, però posa de manifest el que ja feia dies que es percebia des del món blaugrana: Migueli ha estat fitxat per Sandro Rosell per tal que li faci de guàrdia pretoriana contra l’entorn cruyffista.
Cal recordar que Migueli té una gran ràbia a la junta de Joan Laporta perquè quan hi va haver el canvi de junta del 2003, es prescindí dels seus serveis i es feu entrar saba nova a l’estructura del Club. Saba nova, que per cert, malament del tot no va anar. Segons Migueli, el que li va doldre no fou que l’acomiadessin (no, que va) sinó que ho fessin sense donar-li una explicació. No defensaré que s’acomiadi a un mite del barcelonisme sense donar explicacions, però la seva feina d’assessor esportiu, no es que ens estigués fent tocar el cel precisament. A tot això, hi hem de sumar que la junta de Laporta no va rescindir-li el contracte tot acomiadant-lo, sinó que senzillament no li renovà (es diu que fou Rosell qui el reemplaça per Josep Colomer).
Així doncs, Migueli se n’anà cap a casa molt enfadadot. De fet, tan enfadat, que quan va tenir un problema de salut i va haver de ser hospitalitzat, no li va agradar que Laporta, en tant que president del club, l’anés a visitar a l’hospital: “-és per fer-se la foto” .
Però no ha estat mai ressentit perquè no comptessin amb ell, que a ningú se li passi pel cap! És així com mica en mica i amb el detonant del 2003, el Tarzan de Ceuta ha estat fent bullir l’olla de l’odi contra l’entorn de la junta blaugrana més exitosa de la història. Olla calenta que li ha servit per trobar un orifici en l’organigrama rosellista del Club, des d’on poder llençar tot l’odi que ha estat cuinant mentre el seu estimat Barça ho guanyava tot i marcava una època amb ell al sofà, sense voler ser-hi.
Ara Migueli ens vindrà a vendre que és un gran entès en economia blaugrana i que el Barça està travessant el moment més delicat econòmicament parlant, de la seva història. I nosaltres, haurem d’anar com a lluços darrere i creure’ns que ell no escup per odi i per ressentiment, sinó que parla des del coneixement absolut que la seva inversió econòmica en art (és un gran inversor d’art, segons ell mateix) li ha donat a l’hora d’entendre gestions macroeconòmiques de clubs esportius amb projecció mundial. El que és estrany, és que una persona amb coneixements econòmics tan ben fonamentats com el seu, no sigui conscient que el primer pas per engreixar les arques del Barça és que gent com ell, sense tasques imprescindibles pel club, deixin de cobrar per fer de policies mediàtics rosellistes. Es diu, des d’Interviu (font que agrada a mitjans com el Diari GOL i el Pelikano), que Reixach, Fusté i el mateix Migueli, cobren 6000€ mensuals per fer d’assessors al club. Cobrin el que cobrin, no són els més indicats per insultar a Johan Cruyff i censurar la seva opinió davant del patrocini de Qatar Fundation. Si tan implicat s’està amb el suposat refloriment econòmic del club, un exemple perfecte seria servir-lo gratuïtament, que de ben segur que plat a taula al Tarzan no n’hi falta.
Molt malament Migueli, no té cap dignitat, no sé com ha tingut valor de dir-li a Johan Cruyff que “xoxeja“. Si és tan valent, digui-li a la cara al Guardiola, que veurà que li contesta.
És evident que quan Johan Cruyff defensà al 2005 que el patrocini era necessari, el Barça era un club totalment diferent: teníem urgències històriques, estàvem començant a formar un equip gloriós (i car) que s’havia de mantenir per tots els mitjans i només havíem guanyat una Champions (ostres, qui la va guanyar i amb quin tipus de joc? ara no ho recordo…) al llarg de més d’un segle d’història. A dia d’avui el panorama és totalment diferent. Sí, senyor Migueli, per posicionar-te cap un cantó o cap un altre, has d’analitzar el present i treure’n conclusions. Si vostè creu que la situació del Barça del 2005 i la del Barça del 2010 és la mateixa, és que té un greu problema d’odi. Ara som el millor club del món i ja hem passat a la història com un dels millors de tots els temps. Si verdaderament creu que les urgències són les mateixes que al 2005, és que encara no ha tret l’olla del foc. Tranquil·litzis senyor Tarzan i faci el favor d’apagar el foc de sota l’olla de l’odi, que ja torna a tenir càrrec remunerat com tant ha somiat durant set anys.
