Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

Tarifa plana de 100 euros per buidar la Seguretat Social

Demà, dijous, un altre Reial Decret del Govern tindrà prou majoria (absolutista) per ser aprovat i negada, alhora,  la seva tramitació parlamentària com a projecte de llei, raó per la […]

Joan Tardà
Joan Tardà 12/03/2014

Demà, dijous, un altre Reial Decret del Govern tindrà prou majoria (absolutista) per ser aprovat i negada, alhora,  la seva tramitació parlamentària com a projecte de llei, raó per la qual ni tan sols podrem aspirar a presentar-hi esmenes. Un altre Reial Decret de la ministre Báñez. En aquest cas el que permet introduir una tarifa plana de 100 euros en la cotització (per les contingències comunes) per a fomentar la contractació indefinida en una empresa. Una nova trampa als interessos dels treballadors venuda com una iniciativa que millorarà la situació que es viu. En aquest cas, també,  inadmissible. Una acció feta, sense negociar-ho amb els sindicats,  per  treure uns set mil milions d’euros a la Seguretat Social per fomentar polítiques actives d’ocupació (que és el que es preveu que caldrà fer servir per finançar la tarifa plana en el dos anys que es preveuen de durada).  ¿Com pot admetre’s que les polítiques actives no vagin a càrrec dels pressupostos generals? ¿Amb quin dret els treuen d’una Seguretat Social en escac, quan el mateix govern afirma que, segons les seves previsions,  acabarem l’any amb un dèficit en la Seguretat Social de l’1,1% del PIB, és a dir uns 12.000 milions? ¿Pot existir tant de cinisme com per retallar les partides dels pressupost destinades a polítiques actives i, en canvi, fomentar-les via posar cullerada al Fons de Reserva?
El que fan és treure diners de tots nosaltres i transferir-los a les grans empreses, que tenen beneficis amb escreix i que, quan convé, acomiaden només perquè demostren, gràcies a la reforma laboral,  una  projecció  de minva d’ingressos. Ni més ni menys!
Fins i tot economistes lligats a la fundació FEDEA, patrocinada pels banc i les caixes, denuncien el malbaratament de fons públics,  reconeixen que molts dels contractes s’extingiran quan acabi el període bonificat;  contractes, altrament,  que temporalment hauran rebut una bonificació sobretot destinada a beneficiar els salaris més alts. Efectivament, la bonificació prevista  serà igual amb independència del salari del treballador. Es a  dir, si es contracta un treballador per la base mínima  o el Salari Mínim Interprofessional la reducció no arribarà als mil euros. Si, en canvi,  es contracta per la base màxima, assolirà els 8.700. Ja està tot dit!
Tot plegat, un frau. ¿Qui ens garanteix que no se substituiran empleats antics per als quals es paga una cotització íntegra per altres de cotització reduïda? De fet, es planifica  bonificar a qui ja s’havia previst de contractar. Si una és cert que vivim una certa millora econòmica,  el nombre de contractes indefinits  l’any 2014 serà  superior al de l’any passat (de fet, en els dos primers mesos d’enguany se n’han signat un 13,2% més que en els mateixos mesos de l’any passat),  ¿quin sentit té regalar diners a les empreses que ja havien previst contractar.
Cal recordar-los, als qui manen,  que un possible inici de recuperació econòmica  només haurà estat possible gràcies a la injusta devaluació salarial i a la criminal exclusió de milions de treballadors del món del treball. 
A base de dolor!