Segons darreres dades, el dèficit fiscal català amb l’Estat és de 16.000 milions d’euros anuals, el 44,4% dels recursos disponibles dels comptes de la Generalitat, que equival al 8% del nostre PIB -la riquesa generada pel país-.
El dèficit basc, amb el seu concert econòmic, és de 25 milions d’euros. Dels diners que els bascos paguen en impostos només 25 milions se’n van a l’administració central. Si que es veritat que el volum no és comparable però si permemoritzem es pot veure que representa el 0,24% dels pressupostos del govern basc, o el 1,1% del seu PIB.
Amb tot, aquest podria ser un exemple ben gràfic dels avantatges del concert econòmic, tipus basc, és clar.
Amb el pacte fiscal que el govern intenta aconseguir no es nega pagar quasi be res, com li permet el seu a Euskadi, el que vol és passar d’un 8% del PIB a un 4%, paràmetres on es mou Alemanya amb els seus “lands” i, sobretot, acabar tenint la clau de la caixa perquè, sense el control dels impostos generats la Generalitat no pot quedar a expenses de que l’Estat compleixi els pactes, encara que estiguin firmats pel rei.
Cada dia que passa hi ha més catalans que saben i son conscients de que 6 euros, diaris i de cadascú, és el que costa ser català dintre d’Espanya.
Catalunya és la primera en generació de PIB i per tant és la primera economia de l’Estat, però en PIB per càpita està darrera del País Basc, Madrid i Navarra. Pais Basc i Navarra, amb el seu concert econòmic protegit pels seus intocables furs, i Madrid on, quasi per decret llei, hi radiquen les seus centrals, i per tant fiscals, de bona part de les grans empreses estatals, hi tinguin allí el negoci o no. En aquest cas, sense arriscar res de res. Demostratiu d’alguna cosa ?. És pot veure ben clar per on van “els tiros”.
El conèixer puntual i anualment les balances fiscals és un dret que els ciutadans tenim. D’aquesta manera s’evitarien debats, males interpretacions i, fins i tot, insults ja que tothom sabria realment si la autonomia on resideix és aportadora o beneficiaria de l’Estat. Mantenir aquestes dades amagades al contribuent és fomentar competències, enveges i odis que, possiblement es podrien evitar.
És clar què, en un Estat únic, uniformat i excloent de tota diferència -encara que sigui real- mantenir al poble informat en aquest sentit seria alguna cosa com tirar-se pedres a la pròpia teulada. El que convé és la més complerta opacitat, i si algú infla o treu de mare la confrontació, doncs ja s’ho arreglaran entre ells.
Escrit al blog http://xavier.guarque.blog.cat/
