Divendres, 22 d'octubre de 2021 - Edició 1184
La República

Sumar vots, expressar opinions, unir partits

            La dreta ho té clar, s’ho empassa tot, fins i tot la dreta extrema i si qualcú els titlla de fatxes ells li contesten que és un feixista; així, […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 22/05/2010

            La dreta ho té clar, s’ho empassa tot, fins i tot la dreta extrema i si qualcú els titlla de fatxes ells li contesten que és un feixista; així, sense contemplacions, i això ho fan als diaris, a les ràdios i a les tertúlies de qualsevol cadena de televisió. Han après el llenguatge de l’esquerra i l’usen amb una soltesa poc habitual, n’han après dels tertulians de shows d’impacte, no han de deixar xerrar els altres, i han de llançar les possibles frases que normalment sempre havien utilitzat contra ells. Bé, amb això demostren que n’han après, que en saben, cosa que no sap fer l’esquerra que no sé si n’aprendrà mai.

            Per aquí, per les Illes Balears, es trenca Esquerra Unida, Entesa per Mallorca prové d’haver partit peres amb el PSM i vull suposar que no vol sortir de l’òrbita de l’esquerra, i Esquerra Republicana de Catalunya no aconsegueix connectar amb els partits del Regne de Mallorca. Aquest és el panorama dels partits nacionalistes de les Illes Balears (perdó, nacionals, segons recomana Josep Lluís Carod Rovira en l’actualitat). Crec que val la pena dedicar un paràgraf a aquesta qüestió, per expressar la meva opinió sobre el tema. L’honorable vicepresident de la Generalitat de Catalunya va expressar la seva a Can Alcover i en el seu últim llibre.

            Josep Lluís més o manco ve a dir que nacionalistes ho són els partits espanyolistes (PP i PSOE), i que nosaltres no podem esser com ells, i per tant, nosaltres hem de ser partits nacionals, de la nació, o això és el que jo vaig entendre, pot ser sigui curt d’enteniment i no ho vaig entendre bé. Pens que un bon matí, una persona es desperta i se li ocorre això, ho troba una idea magnífica i es disposa a llançar-ho als quatre vents amb llibres, articles i conferències. Ben fet. Però els receptors, la gent que usa nacionalista i nacional (i no només a la policia, ja que jo sempre els anomen policia estatal i crec que la nacional seria la nostra, que no tenim, aquella que sí tenen al Principat, ja m’enteneu) ha de valorar una mica i ha de saber per què s’ha de proscriure una paraula. Per tant, en el meu cas, m’adreç al diccionari nacional (aquest sí que no és nacionalista) i cerc la paraula “nacionalista” i aquest em diu: “Partidari del nacionalisme”. Per tant ara cercaré “nacionalisme” que significa: “Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.” Ara ja només em resta cercar la paraula “nacional” i llegesc el següent: “Relatiu o pertanyent a la nació”. Si voleu també hi trobareu: “Estatal”. Aquesta ja m’agrada més. Si dic nacional i em convertesc en estatal, ja em sembla bé, però si té el primer significat, queda clar que cadascú pot seguir usant la paraula nacionalista sense cap problema. Una altra cosa és pertànyer a la nació dels PPCC i voler ser espanyolista. Això és una altra cosa. Però tornem als partits d’esquerres nacionalistes o nacionals.

            Segons la meva no gaire fiable opinió, a l’esquerra nacionalista o nacional hi puc incloure el PSM, ERC i Entesa per Mallorca (si no ha virat cap a la dreta, que crec que no). A veure, ERC ofereix al PSM una assemblea constituent per fer una gran aliança sense quotes de partit. El PSM diu que res de res, que si volen s’hi poden integrar, sense marcar línies d’actuació pròpies. A Entesa no sé si la volen o no o què passa, però els dos partits s’han col•locat en dos extrems, dos pols, nord – sud. Haurien de tendir cap a l’equador, això no pot esser. No sé si el que proposa ERC és correcte segons el pes electoral que té o ha tengut cada partit. El que sí sé és que no pot ser que el PSM vulgui fer renunciar l’únic partit que es comporta amb naturalitat a tota la nació (als PPCC). No es pot renunciar a aquest fet, encara que molts pensin que ara no convé o que ara no toca.

             Per tant, els caps pensants d’aquests partits o les respectives assemblees han d’acostar posicions, han de cercar altres camins per arribar a un encontre. No pot ser que l’esquerra nacionalista o nacional es presenti a unes eleccions dividida o separada. I pens que també hi hauria d’haver Entesa per Mallorca, per moltes ferides que no s’hagin tancat, a no ser que sigui aquest partit el que no vulgui formar-ne part. Es tracta de dialogar, arribar a acords i presentar-se units davant l’electorat. Tant de bo que s’aconsegueixi sumar vots.