SOS MOBILITAT FERROVIÀRIA TRANSFRONTERERA

La qüestió ferroviària es troba una delicada etapa de transició, ja que les competències del tren convencional, segons l’article 169 de l’Estatut, han de passar de l’Estat central a la Generalitat. Això és un procés lent i feixuc ( s’ha de fer bé i, sobretot, controlar amb tacte i peus de plom ) . Perquè no hi ha dubte que té ( tindrà ) una incidència cabdal en el nostre territori.
A hores d’ara caldria aprofitar, més i millor, la nostra situació geogràfica, ( la línia de Eurodistricte ferroviari Perpinyà-Cervera-Portbou-Figueres-Girona) per a plantejar verritablement la transformació de la línia del tren i, consegüentment, dissenyar la vertebració d’un tren – ràpid, lleuger i convencional- que doni un servei públic integral a tots els habitants/estadants d’aquest vast territori. Un dels impediments més importants, un dels punts negres més destacats que caldria resoldre per desbloquejar aquesta proposta ( sòlida, social i vital) és la millora de les interconnexions ferroviàries Portbou-Cervera de la Marenda. Això implicaria començar a fer realitat l’articulació d’una mobilitat ferroviària (per la costa) entre una banda i altra dels Pirineus. Des de Portbou, des del nostre territori alberenc i altempordanès, des de les nostres institucions (municipals i supramunicipals ) cal exigir més agilitat, més sentit comú, i, sobretot, més voluntat política, per tal de posar fil a l’agulla en els enllaços ferroviàris Portbou-Cervera de la Marenda i, per exemple, impedir que en aquest punt geogràfic europeu, s’incompleixin alguns tractats europeus com per exemple el de Schengen . A més, cal recordar que, en aquesta qüestió concreta, existeixen (conflueixen) quatre potents associacions d’usuaris del tren – L’Associació d’Usuaris del Tren Perpinyà-Cervera-Portbou , l’Associació d’Usuaris de la Línia de RENFE Barcelona-Portbou-Cervera, l’Associació Defensem el Tren de l’Empordà i, en l’àmbit de tot Catalunya, la PTP, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic- que fa temps que defensen i reivindiquen una solució definitiva per aquestes “tercermunistes” interconnexions ferroviàries transfrontereres entre Portbou i Cervera, que tant impedeixen una mobilitat social de debò dins l’eurodistricte ferroviari .
Per altra banda, sempre és bo de recordar que, ara i aquí, el mitjà de transport anomenat tren convencional és el màxim exponent de la mobilitat sostenible i que, la mobilitat sostenible, és sinònim d’equilibri territorial i de justícia social. Aquest argument ( manta vegades reiterat ) sempre és bo d’emprar-lo en una societat com la nostra, molt immadura i, a voltes, banal, en què s’idolatritza d’una manera exagerada el vehicle privat i, per contra, es menysprea , d’una forma molt simplista i prepotent, tota mena de transport públic (especialment, ridiculitzant el tren). Doncs bé, aquesta manera de pensar tan anacrònica l’hauríem de desterrar per sempre , ja que la crisi social, econòmica, energètica i climàtica sembla no tenir aturador .Un exemple clar: enguany , omplir el dipòsit de gasolina és força més car que fa un any. No hi ha suficient petroli per seguir mantenint aquest “tren de vida“, aquest model tan irracional. El tren convencional és l’alternativa integral.
En síntesi, des del territori s’ha de continuar exigint,d’una forma nítida, una major inversió en el manteniment de la nostra línia ferroviària, i que això es coordini amb les negociacions per aconseguir uns bons traspassos, quant a la gestió dels trens regionals a la Generalitat. Cal, de totes totes ( també en l’àmbit ferroviari) ser més ambiciosos i fer que es compleixi l’Estatut per tal que això suposi una millora social per a tothom . És molt necessari que es dignifiqui la mobilitat sostenible ferroviària (i es coordini i racionalitzi de debò en la nostra zona transfronterera de l’Eurodistricte Perpinyà-Girona) per tal de guanyar qualitat de vida i ajudar a cohesionar la nostre societat, a voltes, molt desestructurada.