Barcelona, en alguns aspectes, és un desastre, com ho demostren les recents fotos d’El País o com diuen molts dels seus ciutadans. Solució? Giuliani style o, dit d’una altra forma, canya.
Abans que Giuliani fos alcalde de Nova York aquesta ciutat tenia problemes greus de delinqüència i civisme. Què va fer? Tolerància zero, no només amb els delinqüents, sinó també amb els incívics. Amb això, juntament amb la contractació de més policies i altres mesures, va eliminar les drogues i la prostitució del carrer (i per cert també va liderar els atacs a la màfia local, continuant la seva feina com a fiscal).
No és un tema de repressió, sinó de respecte mínim pels altres, liberalisme extrem: fes el que vulguis sempre que no molestis als altres. Prostitució i drogues? Ok, però no al mig del carrer. I si es fa o s’ofereix al mig del carrer, si algun incívic molesta a la gent o si algú embruta la ciutat, doncs res, gestió de conseqüències: que intervingui la policia i el detingui. No tot amb Giuliani va ser positiu, ja que van haver denúncies per excessos policials, però en fi, agafem la part bona i mirem d’evitar la negativa.
Per cert, el lideratge de Giuliani va anar més enllà de la criminalitat, com es va demostrar l’11 de setembre. Aquell dia jo estava a NY, hi vivia, i per mi (com per molts ciutadans de NY i de fet de tots els Estats Units, ja que el President Bush estava desaparegut) va ser molt important el seu lideratge, què deia, com ho deia, quan ho deia.
No veig en Hereu un Giuliani, i tampoc m’ho sembla Trias. En tot cas, pressionem de moment per major pressió policial i en tenir més policia, i esperem que s’acabi produint un canvi a Barcelona (en la direcció, entre altres, de Giuliani style).
La llibertat de cadascú acaba quan es trepitja la dels altres i, si es trepitja, canya. I si hi ha actituds incíviques en el carrer, també canya. Per segons quins temes el bon rotllo no funciona (com ho demostra la desastrosa gestió de Saura a interior). I no es tracta de simplificar un problema greu, la prostitució al carrer i les dones que es veuen abocades a prostituir-se, però part de la solució passa sens dubte per l’actuació policial.
M’encanta Barcelona, però no aquesta Barcelona.
P.D. Relacionat amb aquesta qüestió: Mesura anticrisi: legalització de drogues i prostitució.
