Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Sóc un exemple vivent / Soy un ejemplo viviente

Sóc un exemple vivent d'èxit del nostre sistema lingüístic d'immersió del català a l'escola. A l'any 1981, vaig començar 1r d'E.G.B. Als meus pares, se'ls va proposar que jo formés […]

Carolina Ibac
Carolina Ibac 29/05/2013
Sóc un exemple vivent d'èxit del nostre sistema lingüístic d'immersió del català a l'escola. A l'any 1981, vaig començar 1r d'E.G.B. Als meus pares, se'ls va proposar que jo formés part d'una prova pilot, junt a altres quatre nenes de la classe que eren també catalanoparlants. Aquesta prova pilot consistia en tenir la llengua catalana com a llengua vehicular en tot el meu aprenentatge a l'escola. Els meus pares, que no varen tenir l'oportunitat d'estudiar el català i no el saben escriure correctament, varen trobar en aquesta iniciativa una oportunitat que ells no varen tenir.
 
Al començament érem només cinc nenes a la classe, però a mesura que anàvem passant de curs, s'hi anaven afegint més nens, aquells que acadèmicament anaven més bé, i la majoria eren castellanoparlants. 
 
El sistema es va implantar al cent per cent de l'alumnat, quan el meu germà va començar 1r d'E.G.B., quatre cursos més tard, és a dir, al 1985.
 
Està clar que en aquells temps teníem mestres que ensenyaven les seves matèries en català i altres que encara ho feien en castellà. I ningú deia res ni es queixava. 
 
Avui dia, estic molt orgullosa de l'ensenyament públic que he rebut i que m'ha permès tenir un bon nivell d'ambdues llengües, sense dominar més una que l'altra.
 
Sempre he pensat que quan funciona una cosa, no cal canviar-la. 

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Soy un ejemplo viviente de éxito de nuestro sistema lingüístico de inmersión del catalán en la escuela. En el año 1981, comencé 1º de E.G.B. A mis padres, se les propuso que yo formara parte de una prueba piloto, junto a otras cuatro niñas de la clase que eran también catalanohablantes. Esta prueba piloto consistía en tener la lengua catalana como lengua vehicular en todo mi aprendizaje en la escuela. Mis padres, que no tuvieron la oportunidad de estudiar el catalán y no lo saben escribir correctamente, encontraron en esta iniciativa una oportunidad que ellos no tuvieron.

Al principio, éramos sólo cinco niñas en la clase, pero a medida que íbamos pasando de curso, se iban añadiendo más niños, aquéllos que tenían un buen rendimiento académico y la mayoría eran hispanohablantes. 

El sistema se implantó al cien por cien del alumnado cuando mi hermano empezó 1º de E.G.B., cuatro cursos más tarde, es decir, en el 1985.

Está claro que en aquellos tiempos teníamos maestros que nos enseñaban sus materias en catalán y otros que todavía lo hacían en castellano. Y nadie decía nada ni se quejaba.

Hoy en día, estoy muy orgullosa de la educación pública que he recibido y que me ha permitido tener un buen nivel de ambas lenguas, sin dominar la una más que la otra.

Siempre he pensado que cuando funciona una cosa, mejor no cambiarla.