La política és una d’aquelles feines gratificants que qui s’hi decideix a formar-ne part té dues vies: Viure de la política o fer política per viure. N’hi han de tots dos casos en aquest món de Déu. Però, em fa gracia quan diuen que algú és massa jove per estar-hi a la política, més quan molts dels que ho diuen van iniciar-se quan encara no s’afaitaven la barba o depilaven les cames.
Ara l’hi ha tocat el torn a la nova vicesecretària general d’aquest sofregit mal cuinat del nou PSOE. L’Elena Valenciano resulta que és massa jove, i això que va néixer al 1960, i va estar present a la nit del cop d’estat del 23-F amb 21 anys. O sigui, que des de joveneta ja formava part de la collonada espanyola en nom del socialisme, perdut sense les seves arrels marxistes dels inicis de la democràcia. Aquesta dona té a dia d’avui 52 anys i per els analistes professionals de la política, resulta que és massa jove. Mare de Déu! Que volem Fragas a tot drap i a totes hores?
Aquests si que son els que viuen de la política. Aquí a Catalunya, ja tenim alguns d’aquests individus, a sobre, els tenim dins del nostre Parlament. Gent sense ofici ni benefici, ja que mai s’han tingut d’embrutar-se les mans en una feina remunerada fora del cercle de protecció del partit polític, i a més ens volen donar lliçons de patriotisme. Més patriota és aquell català que s’aixeca cada dia per fer créixer el seu país. La resta són cuques –polítiques– que és poden eliminar cada quatre anys, per sort.
En fi, si amb trenta-quatre anys vaig passar de la política passiva –de base– cap a la política activa per deixar-ho cansat de tot als trenta-sis, qui no diu si quan em jubili estaré en condicions de ser un bon polític. Aleshores serè més gat vell, això si, la independència encara estarà molt llunyana si tenim els polítics que ens governen avui en dia. Sóc i em sento com en Murtaugh de Lethal Weapon i dic: Sóc massa vell per això!
