Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Sobre el dret a fer un referèndum d’autodeterminació

|

- Publicitat -

Aquest article va dirigit a totes aquestes persones que no entenen la necessitat de què Catalunya tingui la capacitat de convocar referèndums, (tot i que l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia del Principat permet fer consultes populars, i per tant seria una qüestió de noms), els proposo el següent símil.

Una senyora després de quaranta anys de maltractaments físics i intel·lectuals, decideix casar-se amb un senyor per salvar la seua vida. L’home creu que el matrimoni és de per vida, la dona considera que és la única solució per a sobreviure i que potser el matrimoni li ajudarà a fer una rehabilitació de les ferides i seqüeles patides.

Publicitat

Després de trenta anys que ja ha durat el matrimoni la dona fa un balanç. Resulta que l’home li ha agafat els diners que la senyora anava guanyant amb el seu treball i els feia servir per a millorar la seua pròpia habitació, rehabilitar el bany i qualque millora al menjador, la dona té bruta la seua dependència i necessita millores urgents. La dona només ha pogut parlar la seua llengua a la seua habitació, al menjador, la cuina o el bany només podia parlar la llengua del mascle, sempre que s’ha dirigit a ell o ha eixit de l’habitació només ha pogut fer servir la llengua del seu home i si volia parlar fora de casa ho havia de fer en la llengua masculina. L’home ha volgut canviar el nom de la dona i ha edificat murs dins de la habitació de la seua cònjuge sense que aquesta li donés permís. En cas de problemes entre ambdós cònjuges s’ha d’anar sempre a l’habitació del senyor.

Darrerament, la dona ha volgut parlar amb l’home per millorar la seua situació a casa, però l’home s’ha negat, fins i tot només deixa que la única eixida en condicions de la casa sigui des de l’habitació en propietat de l’home, tot i que ella ha posat els doblers per fer la millora i vol una eixida pròpia.

La dona es vol poder plantejar la possibilitat de deixar el matrimoni, i l’home l’amenaça o es riu d’ella, els veïns s’ho miren sense dir res perquè molts d’ells fan el mateix amb les seues dones, (sobretot el del pis de damunt, la dona del pis orientat a l’esquerra fa anys que viu sola) tot i que no permetrien que li poses una mà damunt perquè la dona té uns drets humans innegables, a més el matrimoni forma part de la comunitat de propietaris i de l’associació de veïns.

Doncs així ens trobem, ara el què no sap l’home és que si la dona vol ho farà, es plantejarà si vol deixar el matrimoni i fins i tot ho deixarà, per molt que diguin les capitulacions matrimonials i les amenaces del seu cònjuge, perquè al cap i a la fi, l’home té un atac de banyes, la dona els doblers i un dona lliure no pot viure sotmesa.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut