When you’re asking Americans to die, you have to be able to explain it in terms of the national interest.
Henry Kissinger
Quan parlem d’Interès Nacional, ens referim als objectius que té un estat, i que transcendeixen qualsevol llei o directriu de partit que hi hagi en el govern. En aquest sentit, són interessos perennes. No són guanyar les olimpíades. Són interessos com la integritat territorial o el comerç amb altres nacions. Tanmateix, no cal ser un estat per tenir aquest interès. L’Interès Nacional pot ser, també, una consciència col·lectiva, com per exemple la dels jueus durant la diàspora.
L’Interès Nacional dels catalans durant aquests darrers 300 anys ha estat el de maximitzar l’autogovern de la Generalitat de Catalunya per poder influir o decidir en les polítiques que s’aplicaven al principat. Així com la creació d’estructures administratives pròpies d’un estat, però amb la responsabilitat d’autonomia (vegis el desenvolupament dels Mossos d’Esquadra o el sistema sanitari català). En aquest sentit, els partits Catalans han jugat a l’aritmètica parlamentària al congrés dels diputats, per poder alçar el seu sostre administratiu a canvi d’oferir estabilitat parlamentària. A més a més, recentment, hi ha hagut una estratègia política, fallida, per ampliar la sobirania (entenent que Catalunya no és un estat sobirà) del país, mitjançant l’adopció d’una nova planta per Catalunya, això és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Vist que l’estat ha delimitat amb molta claredat, i a vegades amb poca elegància, els límits de gestió i decisió que Catalunya pot aspirar, hem comprovat com l’interès nacional dels catalans ha virat per aspirar a una fita més ambiciosa: la creació d’un estat independent. Seguint la teoria que hem exposat, els partits que tinguin un concepte nacional de Catalunya, hauran de centrar els seus esforços en la prioritat de l’interès nacional: la independència.
Llavors, la pregunta pertinent que ens hem de fer, és si aquesta Catalunya independent haurà de tenir o no, un exèrcit per fer creïble la defensa d’aquest, tant anomenat, Interès Nacional. O si, per altre banda, les nacions que conformen l’arena internacional ja respectaran els nostres designis.
