Disfressat en l’actualitat en forma de botigues de souvenirs de mal gust, gastronomia d’origen turc, bars musicals i riuades de turistes despistats, el Call amaga un dels secrets més ben guardats, també pels barcelonins: la sinagoga més antiga d’Europa. Un mapa improvisat en forma de paper rebregat em serveix per orientar-me en el reguitzell d’atapeïts carrers. Ja hi sóc. Porta discreta, graons descendents de ferro forjat i un agradable somriure de benvinguda. Dues dones rere el taulell m’ofereixen una visita multilingüe: anglès, francès, alemanys, castellà…. Em decanto pel català.
Basant-se en la reconstrucció del recorregut que un cobrador d’impostos efectuava per l’Antic Barri Jueu, Jaume Riera, a finals de la dècada dels vuitanta, corrobora les seves primeres sospites sobre la ubicació de la Sinagoga Major de Barcelona. Miguel Iaffahiposa la resta.A punt de convertir-se en bar musical, compra l’edifici i comprova que el seu emplaçament compleix amb l’exigència de la Tosefta: un dels fronts ha d’estar orientat cap a Jerusalem, amb dos finestrals que deixin passar la llum provinent de la Ciutat Santa.
En poc més d’un quart d’hora, mil anys d’història: des dels romans fins al saqueig del Call. Explicació amena, fluïda i només interrompuda puntualment per les preguntes d’un servidor. Al meu costat, una família jueva escolta atentament. Al fons el menorah o canelobre de set braços. Set braços per cadascun dels set dies de la Creació.
