Us puc ben dir que en la propera reencarnació, m’agradaria convertir-me’n en gat. Tinc dos gats, un mascle i l’altre femella, però hem centraré amb el mascle en qüestió. És un americà de pel curt de color blanc amb taques negres,- fa que sembli una vaqueta suïssa, més des de que el varem tindre’n que capar…degut, a que volia anar per feina amb la femella – que fa vuit anys que viu entre nosaltres.
M’obeïx com si fos un gos i molts convidats a casa, no paren de riure al veure com és comporta. Però, el que m’agrada de debò, és com pren la vida en general. Hem fa veure la vida d’una altra manera. Nosaltres, els humans, ens preocupem de com poder pagar-hi els rebuts o enfrontar-nos al dia de rutina de treball. Pensem en els anhels de llibertat. Com educar correctament als nostres fills, pensant en el seu futur i que estiguin preparats, per tot el que se’ls hi caurà a sobre.
Però, el més emocionant de tot, és veure’l assegut al sofà llepar-se’n els seus testicles. No és perquè m’hagi convertit en un clon d’en Marilyn Manson – el mite que és va treure’s una costella, per poder satisfer la part baixa de manera autònoma -, sinó la filosofia. Fer esvair-se’n totes les preocupacions per la llengua. Aquell òrgan tant important que tenim i utilitzem a diari. Cadascú, en una de pròpia. Al mateix temps, que uns altres i en aquest cas humans, vulguin cagar-se’n en ella.
Recomano, que utilitzem la nostra llengua i gaudim de l’instant, per treure-ns de sobre les males puces.
