Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Si el President Mas tingués el coratge de Macià i el sentit social de Companys…

 Ignoro si en la cruïlla en què es troba el nostre país, el President de la Generalitat optarà per plantar-se davant de l’administració espanyola i tirarà pel dret bo i […]

Joan Tardà
Joan Tardà 04/06/2012

 Ignoro si en la cruïlla en què es troba el nostre país, el President de la Generalitat optarà per plantar-se davant de l’administració espanyola i tirarà pel dret bo i cercant un acord suficient entre les forces politiques que estem convençudes de la necessitat de reduir l’espoli fiscal que patim a través de la creació d’una única agència tributària catalana que recapti, inspeccioni, reguli i liquidi els tributs a l’Estat (de la qual ell n’ha de tenir l’única clau) o bé s’avindrà a rebaixar l’objectiu, bo i confiant novament amb la bona voluntat dels partits polítics espanyols dinàstics. En definitiva, ignoro si, davant de l’excepcionalitat del moment històric pretén fer-nos viure “el dia de la marmota” i la frustració del procés estatutari a què l’empeny el líder d’Unió (arquetipus polític de les pors i les misèries nacionals de la tradició del catalanisme cambonià o bé anirà a beure en el coratge de Macià i el sentit social de Companys.
Els fantasmes del catalanisme conservador reviuen en el context actual. Van prendre cos durant el tràmit parlamentari de l’Estatut (fins i tot –cal reconèixer-ho, arribaren a fer forat en el catalanisme d’esquerres) i, ara, hi tornen. L’immobilisme, malgrat la caiguda del cavall de Jordi Pujol, té força. Els grups de poder i pressió catalans, exemplificat en el col•lectiu Pont Aeri, encaixen els seus interessos amb els vertígens polítics del PSC, la qual cosa crea un escenari de rèmores i de pèrdua de possibilitats per reeixir.
Certament, no tindran fàcil fer veure a la ciutadania que una proposta que se situï per sota del que ja gaudeixen bascos i navarresos és bona. Saben perfectament que el ras i patró amb què mesurar-ne la qualitat de la proposta passa pel fet que Esquerra l’avali. I Oriol Junqueras ja ho ha deixar clar: una caixa i una clau!
D’aquí que Artur Mas hagi de decidir si pretén ser el President de la Generalitat que no va poder ser per les hipoteques de la Transició o el President d’una Mancomunitat, cent anys després que Prat de la Riba iniciés el camí de l’autogovern.
Camí de la República Catalana, Esquerra donarà suport a la solució Concert Econòmic. Per sota, Esquerra no hi serà. Tal vegada, el President Mas hauria de repassar la història i convèncer-se que hi ha moments en què tot es redueix a tenir coratge. Dit metafòricament, si la victòria requereix incrementar la tensió democràtica amb l’Estat, si exigeix un dia de presó espanyola, que recordi que altres presidents ho van tenir molt més pelut que no pas ell.