Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Si Catalunya va donar 3 majories absolutes a la “corrupció” també en pot donar una a la independència

|

- Publicitat -

Avui s’ha viscut el darrer ple de la legislatura al Parlament de Catalunya. Hi havia la incertesa de si el Partit Popular seria capaç d’articular els suports necessaris per a entrar una moció de censura contra el govern d’Artur Mas i presentar una alternativa, retardant així el 27S. Només ho pot fer o bé aglutinant 27 vots de diputats (el 15% de la cambra), o amb l’entrada a registre de la moció (amb proposta de nou president, govern i programa) per part de dos grups parlamentaris. Efectivament, les opcions eren o bé Ciutadans amb una Inés Arrimadas cada vegada més protagonista, o bé amb el PSC. Les dues forces han descartat la opció per bé que ja estan abocades al procés preelectoral.

La convocatòria d’eleccions s’olorava al Parlament aquest migdia. Fins i tot Iniciativa s’ha posat per uns instants la jaqueta del PP i ha recriminat a Francesc Homs que aquest any hagués incrementat la despesa a les delegacions a l’exterior –encara que la quantitat de l’increment hagi estat ridícula. El més curiós és que la jaqueta se l’ha posat Sara Vilà, una de les impulsores del teòric moviment independentista d’ICV. La paraula “corrupció” ha sonat en boca de molts grups parlamentaris que han volgut deixar retratat el president que, com sempre, s’ha defensat força bé, i l’han situat a la punta de l’iceberg de la covardia al “amagar-se rere la llista d’un comunista”. Potser quan entenguin que es tracta d’una candidatura de programa i no de persones per dipositar un ‘Sí’ a les urnes ja serem independents.

Publicitat

El mateix Joan Herrera s’entrebanca una vegada i una altra quan intenta fer veure que ells són els únics abanderats del dret a decidir. No s’acaba d’atrevir del tot a fer el salt populista, perquè sap que, encara que els independentistes vulguin la separació d’Espanya, també formen part del gruix –un gruix més ampli que el que cobreix ICV- del dret a decidir. S’entrebancava dilluns, quan havia de fer una parada en el discurs, i avui també li ha tornat a passar avui. Ciudadanos i PP han tirat les plagues bíbliques sobre el govern i Mas ha titllat a Camacho de “hooligan” i a Rivera “d’ignorant”, perquè ha mentit deliberadament sobre algunes qüestions de la gestió del govern català. A tots aquests grups els ha instat a que posin un sol exemple de corrupció provada del seu govern. Tothom ha callat. A la CUP els ha proposat que diguin una sola privatització sanitària que hagi fet el govern i, amb ERC, s’ha mostrat amable i agraït.

Voler identificar a Mas amb la corrupció és difícil, sense poder-ho provar. L’estratègia és òbviament electoralista, perquè es busca seguir vinculant l’etapa pujolista amb la seva, incloent-hi els afers com ara el Cas Palau, les ITVs i d’altres ulls de poll del que era CiU. Mas batalla per defensar la seva posició com a candidat a la presidència de la Generalitat dient que això és així perquè aquestes eleccions són diferents i extraordinàries, mentre Iceta –que veu el filó per on atacar- li preguntava si això no devaluava el càrrec de president i l’instava a liderar la llista. Herrera l’ha anomenat “candidat a la presidència”, i Mas li ha respost dirigint-se a ell com a “no candidat a la presidència”. L’estrella del debat però, ha estat prèviament Mas-Colell, que ha respost a una pregunta del diputat del PP Coto, amb una eloqüència que ha arrencat els aplaudiments de l’hemicicle. Fins i tot jo m’he aixecat per aplaudir davant el televisor. Què bé que s’ho passen allà, he pensat.

 
Motiva molt veure com una espècie de científic grillat d’altíssim prestigi internacional, i d’una setantena d’anys dóna una lliçó dialèctica sui generi a una colla de diputats gallets amb una intervenció com aquesta: “El que el senyor Coto vol és que digui al poble de Catalunya que la clau de la caixa la tenen els caps del senyor Coto, que paguem quan al senyor Coto i els seus caps els sembla bé i no paguem quan no els hi sembla bé. Content, senyor Coto? Ja ho he dit ben clar”. O aquesta altra: “Vostè vol que li doni les gracies i tracti els seus caps amb humilitat, que 'lo pida en castellano para que me entienda', i fer-li la gara-gara. No li faré”. El conseller d’Economia ha acabat dient-li que el seu discurs li provocava alguna cosa similar a “nàusees”, i que “per això vull acabar amb això [independència] d’una vegada per totes”. Sumblim.

El tema de la corrupció m’ha fet reflexionar. Avui hom identifica el pujolisme amb una etapa de construcció nacional i recuperació (lenta) de la identitat, però també de les pràctiques corruptes i de clan. No en va, CDC està fent tot el possible per deslligar-se d’aquesta herència. La ciutadania va donar tres majories absolutes a Jordi Pujol. Si de veritat volem que això canviï, donarem la majoria absoluta a una llista unida que vol aconseguir un nou Estat per fer un país més just, o bé preferirem seguir gestionant les engrunes d’una autonomia conduïda pels corruptes de la Meseta espanyola i vinga a seguir fent el ploricó amb discursets bolivarians? El “farem” contra el “volem fer”, què trien?
 
 
 

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut