Ahir, 40.000 catalans varen omplir els carrers de la nostra capital i els balls de números entre l’organització i guàrdia urbana, donen punts de vista ben diferenciats.
Fa un any, més d’un milió i mig de persones eren pels carrers amb estelades, – roges i blaves – senyeres i pancartes amb un bram únic: Independència. Ahir, també va ser-ho!.
El 3/24, va tardar-hi mes d’una hora a emetre’n les primeres imatges amb l’aparició breu, de la presidenta d’Ara o Mai.
Avui, els principals rotatius que venien fa un any plens d’imatges, entrevistes i anàlisi, es limiten a 4 pàgines mal pagades.
Es lògic, que si els grups polítics majoritaris o les institucions històriques no hi formen part, solament ens queda el moviment social. Aquell moviment social que ens dura a la llibertat, per molt que intenten deixar-ho a nivells de crepuscles minoritaris.
Inclòs, tots aquells que fa un any van enlairar-los al zenit del catalanisme modern.
