Dimecres, 22 de Gener de 2020 - Edició 545
La República

S’ha girat la truita i ara és l’Estat qui té mitja partida perduda

Fins i tot els qui som optimistes de mena havíem perdut les esperances a última hora, arrossegats per un derrotisme i un soroll eixordador tant al món real, com al […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 11/01/2016

Fins i tot els qui som optimistes de mena havíem perdut les esperances a última hora, arrossegats per un derrotisme i un soroll eixordador tant al món real, com al virtual. Érem sabedors que el procés sempre ha superat els moments 'in extremis' amb bona nota i també que Artur Mas és un fora de sèrie a l'hora d'enginyar solucions que ningú no havia pensat abans. És l'última decisió que ha pres com a president del país, la que el deixa fora de la primera línia de batalla, però la que també garanteix un bon inici del tortuós camí que comença ara.

I és que si fa una setmana l'editorial del diari El País ja titulava 'Lúgubre final' per enterrar el procés el dia després del cop de porta de la CUP a Mas –i amb aquesta ja van un bon grapat d’‘enterraments’, ara allò lúgubre és La Moncloa, un lloc ara gèlid, desprotegit pel parlament espanyol i, de moment, deshabitat. Tant o més lúgubre és avui també La Zarzuela, que segueix amb neguit l'inici del judici del cas Nóos, en què la infanta Cristina seu al banc dels acusats. A la vegada, també viu amb inquietud la impossibilitat espanyola de fer govern combinat amb l'èxit independentista. Tot plegat ha dut al rei Felip VI a demanar a Carme Forcadell que no viatgés a Madrid per informar-lo de la investidura, com mana la tradició, i que ho notifiqués per fax. Aquesta anomalia diu molt del moment en què vivim.

Així, de cop i volta, la truita s’ha girat, l’escenari ha canviat de cop en aquesta funció teatral que protagonitzen Catalunya i Espanya. L’Estat continua, a dos dies de la constitució del Congrés, amb una incògnita total sobre qui serà el proper cap de govern o bé si hi haurà noves eleccions. Rajoy, amb més motius que mai, ja ha llençat l’ham a Pedro Sánchez, però el socialista continua fent veure que mira a una altra banda i intenta convèncer Pablo Iglesias, amb la condició que no hi hagi referèndum.

Les converses tiren per llarg i, havent fracassat l’objectiu principal de Rajoy de dividir l’independentisme i fer-lo així autoimmolar-se, ara és el moment de Catalunya, que comença amb la màxima frescor que dóna un nou president i govern –que seran investits aquest dimarts i dimecres respectivament-, amb majoria absoluta i, sobretot, amb la il·lusió retornada a moltes llars catalanes. Ara només faltarà que l’impuls desperti l’interès dels sectors propers a Podemos, ICV i fins i tot el PSC, que era el principal de la CUP per reclamar el pas al costat de Mas. Potser hi contribueix, però encara ho faria més un acord PSOE-PP a Espanya. L’execució del full de ruta l’ha de forçar com sigui. 
 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 

Relacionats