A Sant Pol de Mar, succeïx una altra vegada una d’aquelles incongruències històriques, arrel la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el reglament intern de l’Ajuntament, en el cas de la llengua ha utilitzar en la seva redacció.
L’exregidor del grup de no adscrits, Enrique Abad, al 2009 va presentar-ne una demanda de manera conjunta amb aquella identitat ,que fa unes setmanes de la mà de l’Alicia Sanchez Camacho, va presentar-hi una altra demanda per establir l’educació bilingüe a Catalunya. Els éssers neofranquistes, de Convivència Cívica Catalana d’en Caja & Amics S.A.
l’Alcaldessa de Sant Pol, Montserrat Garrido del grup convergent va dir: Mai no s’havien negat a facilitar-ne la documentació en castellà, però que la nostra llengua n’és el català. A més, va matisar-hi: Si es tractes d’anul.lar una redacció i fer-ne’n una altre d’acord amb el que diu el Tribunal, ho farien sense problemes. Tot això, ve des de que el text municipal deixava clar en un paràgraf que tota la documentació serà redactada en català i, ara la sentencia ho canvia pel text: Tota la documentació municipal serà redactada principalment en català.
Feta la llei, feta la trampa. El català, seguirà i es mantindrà present en tots els documents oficials. L’Enrique, va assegurar des de el primer dia que el text original es tractava d’una posició excloent i anticonstitucional respecte al castellà, perquè es tant llengua oficial com el català a Catalunya. Al final, tot seguirà igual, per lògica nacional. Algú podria recordar-l’hi, que hi un un paràgraf del text magne que hi dona plena llibertat a una comunitat autònoma amb llengua pròpia, pugui decidir-hi quina presència publica te la seva llengua comú, diferent a la resta de les espanyes, si us plau!
