Fa uns dies parlava amb l'Adrià, un amic que fa anys que defensa la independència amb convicció. Vam tenir una conversa que pot sorprendre a més d'un, i que em va fer reflexionar:
Adrià: A les manifestacions independentistes em sobren tantes banderes i també que molta gent comenci a cantar espontàniament 'Els Segadors'.
Guifré: I per què? No ets independentista, tu?
Adrià: Sí, però no trobo necessari haver de defensar la causa des d'una vessant tan patriòtica.
Guifré: Home, i com s'hauria de defensar?
Adrià: No em malinterpretis: no estic en contra de les manifestacions per pressionar els qui tenen a les seves mans que el país faci de veritat un rumb cap a la plena sobirania. Però les expressions nacionalistes, com la pràctica divinització dels símbols del país que fa molta gent, em semblen contraproduents. Jo sóc independentista, però no nacionalista. O és que són dos conceptes que han d'anar relacionats per força? No m'emociono quan sento l'himne català, no tinc pell de gallina quan veig una estelada i no tinc odi a Espanya. Jo no vull la independència per poder celebrar el 'Día de la Hispanidad' versió catalana, sinó per viure millor econòmicament.
El posicionament de l'Adrià em va fer donar voltes al cap: és clar, una vegada constituït el nou Estat, no es poden repetir les mateixes actitds del nacionalisme espanyol. D'altra banda, si algú pogués assegurar a la població que amb la plena sobirania com a mínim en un principi viurem igual o pitjor que ara, quants independentistes quedarien? Els ideològics, només, els irreductibles, els de sempre, que són clara minoria. L'Adrià baixaria del vaixell, com tants d'altres. I si ningú ho pogués demostrar però es visualitzés desacord, partidisme i vella política constants en el bàndol sobiranista que portés a un cul-de-sac negociador? Potser els que acabarien decebuts serien els mateixos.
Per això la pressió per presentar un full de ruta conjunt aviat -abans de les municipals?- cada vegada és més alta. I si ICV s'intenta fer l'ofesa desmarcant-s'hi perquè ara té l'objectiu d'acontentar a Podemos i que aquesta la rescati el 27S, doncs s'ha de prescindir de la formació d'Herrera, com ERC ja insinua aquesta setmana. I això serveix tant pels ecosocialistes com pels democristians. A aquestes alçades s'ha de prioritzar parlar clar per sobre de la falsa transversalitat. Si no, l'Adrià potser no anirà a votar aquesta tardor.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
