Dijous, 29 d'octubre de 2020 - Edició 826
La República

Separadors

 Hi ha separatistes perquè hi ha separadors. Així de clar i contundent, si no atenem-nos a les evidències: -És un separador qui nega el dret a ser com s'és per […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 01/07/2015

 Hi ha separatistes perquè hi ha separadors. Així de clar i contundent, si no atenem-nos a les evidències:

-És un separador qui nega el dret a ser com s'és per sentiment, cultura i manera de ser, exigint i obligant, a la vegada, a ser d'una altra manera diferent.

-És un separador qui intenta diluir la llengua que es parla, que s'hereta a través de les generacions, que es traspassa de pares a fills, i reduir-la a la seva mínima expressió, tan sols a nivell familiar.

-És un separador qui incideix en una societat que conviu en la seva diversitat sense cap tipus de problema i crea discrepàncies i debats entre la gran majoria en base a uns discursos del tot partidistes aprofitant una mínima minoria.

-És un separador qui, tot i viure en pis comprat, et fa sentir com si hi fossis «de lloger».

Sembla prou lògic que, qui es veu en aquestes situacions -i de cada dia en som més- es revolti sobre si mateix i esdevingui el que se'n maldiu «separatista», ja que el que es és senzillament un sobiranista, o sigui que el que vol és viure com és i com se sent… amb els seus encerts i també essent responsable dels seus propis errors, no tenint que compartir els dels altres perquè si.

Amb aquests separadors, que es poden mostrar com a denúncies, sentències, prohibicions, querelles, o com a lleis i sancions, i que d'una o altra manera, amb la cara descoberta o amb un emmascarat «talante», la no acceptació de la diferència sempre ha estat el rerefons. És comprensible que, amb el temps, qui sentint-se català ni havia caigut en cap més reivindicació hagi passat a catalanista, i del catalanista «del peix al cove» a sobiranista… i en vista de que ni així, l'empenyin a sentir-se independentista.

La complicitat és guanya, és seduint com s'aconsegueix. Quan es vol obtenir perquè «així ha de ser» o «por real decreto» sempre quedarà pendent de que pugui ser qüestionada i discutida. Igualment passa amb els sentiments, que no es poden imposar.

Relacionats