Els ministres d’Interior del govern espanyol i del govern francès s’entenen en català, perquè resulta que tots dos (el senyor Valls i el senyor Fernández Díaz) són catalans. Per fi, alguns s’han tret la bena dels ulls i han deixat de banda les mentides i les desinformacions. El català és, i ara queda més clar que mai, una eina de comunicació, com qualsevol altra. La llengua d’Espriu i Verdaguer és, sens dubte, útil, digna i no té fronteres.
Parlant de fornteres, és una vergonya que encara, avui en dia, hi hagi institucions i empreses pagades per tothom que divideixin el català en dues llengües (l’anomentat valencià i l’anomenat català) i que t’ho hagis de trobar, a desgrat, a les maquinetes “escurabutxaques” de Renfe, d’alguns bancs i d’altres administracions i empreses.
Perquè la llengua d’Ausiàs Marc, de Ferran Torrent i de Clara-Simó és la mateixa que parlen Quim Monzó, Màrius Serra i el nostre enyorat Pep Guardiola, premiat per Llengua Nacional pel seu ús de la seva llengua (com qualsevol altra persona del món!), és a dir, la llengua d’entesa de tants i tants que volem viure en pau, tant si venim del nord com si venim del sud.
