Segons aquest estudi, es pot interpretar que la comarca de l’Alt Empordà té un model socioeconòmic feble, sense fonaments i poc diversificat, que ens pot complicar encara més el futur proper. No és cap secret, això ho hem dit i publicat molts articulistes i també experts i analistes diversos, que la comarca de l’Alt Empordà -amb la seva capital al capdamunt- destaca per tenir (per patir) un model massa depenent d’una estructura excessivament terciaritzada, molt poc especialitzada i de no massa qualitat. Això s’ha dit i s’ha repetit incansablement en els darrers temps; però, com tothom ha anat fent la viu-viu (mentre va durar l’expansió de la construcció), aquí no passava res. Ara bé, arribada la crisi estructural, tot són lamentacions.
És clar, jo em demano.On són els veritables fonaments, econòmics i socials, en aquest mític i surrelista territori empordanès? Cal tenir en compte que les mancances que destaca l’excel•lent anàlisi “«Pobresa, marginació i exclusió social a l’Alt Empordà» són les conseqüències de no haver fets els deures col•lectius en les darreres dues dècades. Per exemple, al meu entendre, existirien dos elements substancials que podrien explicar la situació de feblesa actual: la manca d’estudis universitaris a Figueres i el fet de no haver sabut blindar i modernitzar l’estació del centre, del tren convencional, i apostar per uns trens de rodalies potents, tant en direcció cap a Perpinyà com cap a Girona-Barcelona,. Uns trens de rodalies complementaris (però mai subsidiàries) del Tren d’Alta Velocitat.
