Ja som al cap del carrer, la CUP durà la presa de la decisió fins al límit del que es pot portar perquè el 10 de gener s’acaba tot. No hi ha més. La força anticapitalista ha intentat fer el mateix que va fer Iniciativa o Unió, és a dir, escapolir-se tot el que va poder de prendre LA decisió. Després que els 10 diputats passessin la pilota al Debat Nacional, i aquests a una Assemblea General Extraordinària on els votants han retornat el problema a l’origen, els 10 diputats, que ja no tenen més opció que reunir-se amb el Consell Polític i prendre ja una decisió en un sentit o un altre. El problema és que, pel camí, han deixat que la bola anés creixent, fins que se’ls ha escapat de les mans. Ara tots estem pendents d’aquesta decisió, ja no s’hi val a espolsar-se les responsabilitats donant les culpes als altres.
La situació és semblant a la que es va viure in extremis al País Valencià, malgrat que els termes eren uns altres. Allà Mònica Oltra de Compromís pretenia esdevenir presidenta amb els vots del PSPV i Podemos. El fet, però, és que el PSPV va treure més escons i, després d’entrar en unes negociacions agressives, el PSPV va acabar amenaçant amb un pacte amb Ciudadanos. I aquí va acabar tot, Compromís va haver d’assumir la lògica democràtica i parlamentària: cal respectar les majories i, agradi o no, ara governa amb un pacte amb el PSPV on ells ostenten la presidència de la Generalitat i ella la vicepresidència. Ningú no hagués entès que Carod demanés la presidència de la Generalitat a Maragall o Montilla, per exemple.
Avui la CUP ha anunciat que passa del dia 2 de gener al 3 la presa de decisió final. El motiu d’aquest nou endarreriment ha estat que necessitaven temps per preparar aquesta votació. Jo m’imagino que ara mateix deu haver una respectable pluja de ganivets entre sectors bastant poc sibil·lina. Bé, el resultat és una votació amb tres opcions que se sotmetrà a votació:
-L’abstenció dels deu diputats: una situació que impediria la investidura i l’inici de la legislatura de la República Catalana
-5 vots a favor i 5 en contra. Una opció que tindria el mateix significat que l’anterior, un altre ‘No’ a la independència.
-2 vots a favor i 8 abstencions, la via basca. Aquesta és la decisió que el país espera, la més responsable, la que els dóna el botó vermell per dinamitar si així ho creuen la legislatura en el moment que es torci.
Fixin-se per això que aquesta votació només parla de la investidura d’Artur Mas. Què passa amb l’acord? Quan diran si hi estan d’acord o no? Si Mas és investit, aquest serà el problema següent a resoldre: la legislatura en sí, un problema tant o més gros que el de la investidura car un no acord ens podria condemnar a una inestabilitat exasperant.
Com poden concloure, fidels seguidors de El Dietari del Procés, no hi ha cap formació que hagi pogut defugir el partidisme, ni tant sols els més purs. La CUP creu que es juga la integritat de la seva pròpia formació, però el que hauria de tenir molt clar és que per salvaguardar això ha posat en risc l’embrió d’un futur Estat que ens ha costat anys i panys engendrar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
