S'asseuran. Els primers dies de la setmana vinent els principals actors independentistes es tornaran a asseure de manera oficial al voltant d'una taula per explorar la possible llista unitària civil després del frenètic mes d'octubre passat. La trobada, organitzada per Artur Mas, s'assemblarà o bé a la del dia 3 o a la del dia 13 d'octubre de —. La primera reunió va ocasionar l'escenificació d'una unitat imponent, que feia por a Madrid, per defensar un 9N ja suspès pel TC. La segona, només deu dies després, va certificar la fi de la unitat sobiranista en l'anomenada 'trencadissa de Pedralbes'.
Una vegada més, el fràgil procés de transició nacional es posarà a prova la setmana vinent i estarà a mercè dels possibles egos i partidismes de sempre. L'home és l'únic animal que ensopega amb la mateixa pedra dues vegades, però també és l'animal més capaç d'aprendre dels seus errors.
En qualsevol cas, qui també s’està asseient també és la Unió Europea. Després del revés que es va endur la Comunitat i Angela Merkel diumenge passat amb el No en referèndum del poble grec a les mesures que proposava la troica, els 28 s’han assegut amb Grècia per trobar una solució a l’atzucac on es troba el país. Tothom donava per fet que la negativa a la votació donaria pas al Grexit, és a dir, a la sortida del país hel·lè de l’euro. Ans al contrari: l’Eurozona no està disposada a veure la seva àrea d’influència reduïda i, sense dubtar-ho, s’ha assegut amb Tsipras.
El líder de Syriza ha demanat un altre rescat oficialment i, tot i que ha acceptat algunes de les condicions que posa sobre la taula la Unió, no pensa deixar arraconada la voluntat del poble, que fa quatre dies ha dit No a l’austeritat. Diumenge és la data límit perquè les dues parts pactin una sortida estable que deixi enrere la situació d’emergència d’Atenes sense que això suposi l’adéu del país a l’euro o a la UE.
I què n’hem d’aprendre, a Catalunya, d’això? Que per límit que sigui la situació, el club dels 28 sempre s’acabarà asseient i no renunciarà ni a un bocí del seu poder, és a dir, no renunciarà a cap territori que està ara mateix sota la seva influència. Així, les pors que priven alguns de ser independentistes i que alimenten el discurs unionista d’altres no tenen raó de ser. La UE és inoperant i posposarà el problema, no voldrà afrontar el repte que tindrà davant, però quan la situació sigui límit, encara que hagi estat humiliat com ho ha estat després del referèndum hel·lè, s’asseurà a parlar. I la sang no arribarà al riu, és a dir, Catalunya no deixarà de ser part de l’eurozona ni de la Unió Europea. Aquesta és una de les coses que s’han d’explicar més abans del 27-S.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
