El partit contra el Sevilla del cap de setmana passat, no només ens ha obsequiat amb la consolidació definitiva de l’últim fitxatge del president Laporta i el retrobament amb la perfecció futbolística que ens ha meravellat aquests darrers anys, sinó que també ens ha deixat el trencament de la promesa del president Rosell de que no faria declaracions fins per Nadal. I no sabem que és pitjor: si mantenir la paraula de no fer declaracions o mentir un cop més tot fent declaracions pròpies d’un imberbe adolescent sense escolaritzar.
Previ a les insulses, insípides i avorrides declaracions fetes a tv3, les càmeres eren testimoni de la bona sintonia imperant entre el president Rosell i el president del Sevilla, Jose Maria del Nido. Bona sintonia que contrastava amb l’acalorada discussió que van protagonitzar durant el partit de tornada de la Supercopa d’Espanya i que els nois de la premsa d’hinbestigació del nostre petit país (que tan bon i extraordinari servei han fet a la noble causa del fair play tot destapant i denunciant les males arts del nostre xiulador porter suplent i candidat a protagonitzar un nou remake de la Loca Academia de Policia, José Manuel Pinto, per posar-lo als peus del tribunal de l’Uefa) han estat incapaços d’esbrinar de que discutien els dos presidents a la final de la Supercopa i de que parlaven al partit del dissabte.
A Rival Petit tampoc sabem de que discutien a la final de la Supercopa ni de que parlaven aquest dissabte, però estem en condicions d’afirmar -digueu-nos malpensats– que el nostru president estaria implorant al senyor del Niu que no seguís insistint amb la idea d’expulsar al Maligne i al Barça de la lliga espanyola per enviar-los a la lliga portuguesa i francesa respectivament. Expulsió que a RP no veuríem amb mals ulls però que la directiva actual i els seus poderosos protectors no estarien en condicions -valga’m déu!- ni de remotament plantejar-s’ho. Del tema de fons, és a dir, de la distribució i repartiment del pastís televisiu, el nostre president no sabe no contesta i es limita a lo que diga Pérez: Rosell ni se plantea otra cosa que no sea seguir el camino que marque el Madrid. Puede ser falta de ideas, falta de liderazgo o, simplemente, miedo a que se enfade el ser superior con el que, al parecer ha tenido -¿o tiene todavía?- negocios al margen del fútbol.
Sotmetre’s als designis del tito floren no és cap novetat. Els antecedents es remunten a l’època de la traïció de Figo amb la complicitat inclosa del nostre actual president que ja despuntava en el món de les comissions i el negoci fàcil i/o pelotazo. Amb esperit familiar, per descomptat: Desde la venta de Figo y las posteriores reuniones de mesa y mantel, Sandro y Florentino profundizaron en la relación. Hasta el punto que su empresa familiar, la ingeniería EMTE, y Cobra, una filia de ACS, se asociaron para realizar unas instalaciones del AVE entre Madrid y Barcelona. Un esperit familiar que perdura en el temps com es desprèn d’aquesta altra recent notícia de la setmana passada.
El president Rosell va prometre vendre les seves empreses relacionades amb l’esport per considerar-les incompatibles amb la tasca de president del Barça. Fins i tot es va fer córrer la brama -els dies previs a la celebració de l’assemblea de compromissaris- que les referides vendes es podrien anunciar durant el transcurs de l’assemblea. Res de res, cortina de fum a càrrec dels amics de la caverna godòtica i cap novetat pel que fa a les promeses d’en Sandro. Clar que també podria passar que vendre no fos tan fàcil ja que Ailanto Marketing es troba demandada per la fiscalia brasilera i BSM (Bonus Sports Marketing), de retruc, també hi estaria implicada ja que hauria estat l’empresa que va cedir els drets per la qual està sent investigada l’empresa Ailanto. Drets que BSM hauria obtingut de la confederació brasilera de futbol a través d’una empresa radicada a les Illes Cayman i de la qual en són propietaris els amics brasilers d’en Rosell. Una enrevessada història que, independentment de la culpabilitat o la innocència, no deixa de ser un immoral fabulós negoci amb una mínima i ridícula inversió.
Bé, admetem doncs que Ailanto i BSM són -de moment i pel tema judicial- difícils de vendre. Com també deu ser molt difícil desvincular-se d’aquest altre muntatge -altruista i sense ànim de lucre- amb els pobres negrets africans de l’acadèmia ASPIRE Football Dreams. Projecte que, dit sigui de passada, dubtem pugui superar una interpretació benèvola i generosa del recent codi ètic estrenat pel club. Ja només ens queda -que sapiguem- el cas de Viagogo, però tampoc hem sabut absolutament res d’aquest 5% d’accions que el president Rosell declara tenir d’aquesta empresa dedicada al edificant i noble negoci de la revenda d’entrades. Avui, sense anar més lluny, s’hi anuncien tribunes per Barça-Madrid del proper 28 de novembre pel mòdic preu de 2.500 €, repeteixo: dos mil cinc-cents euros. El seient lliure ètic com diria el gran mestre Popota.
Però ja se sap i cal tenir paciència, doncs segur que en temps de crisis no ha de ser gens fàcil i ha de fer molta ràbia haver de malvendre negocis a ple rendiment. En Sandro no ens fallarà i, ja sigui amb homes de palla o testaferros, de ben segur que complirà amb les seves promeses. Seria bonic i entendridor despertar-nos un dia i veure que les empreses d’en Sandro estan en mans del seu bon amic el Tito Floren, l‘ex Rei Midas dels negocis.
Mentrestant, el sossi-propietari veu com la directiva incompleix el compromís públic de penjar la Due Diligence a la pàgina web del club al mateix temps que, amb la transparència i l’ètica per bandera, segueixen filtrant-la -convenientment cuinada- als impresentables del Grup Godó, dels quals en tenim una opinió molt similar a la que expressa el president Laporta a partir del minut 9 del vídeo que s’adjunta.
