Els polítics espanyols estan intentant desenredar un embolic difícil d’aclarir en una lluita contra el temps, que se’ls tira a sobre dia a dia en forma de pressió dels mercats, de la comunitat internacional i del govern de Catalunya. Rajoy ha fet la bona jugada de no acceptar de moment ser candidat a la investidura, cosa que el duria segurament a ser el primer descartat per la presidència i donaria ales a una aliança PSOE-Podemos –amb algun altre aliat- o bé a la necessitat de fer un pas al costat.
En les últimes dècades no hem descobert la utilitat de tenir un monarca, així que ara seria un bon moment perquè Felip VI justifiqués el seu càrrec i sou com a teòricament figura neutral. Però en lloc de forçar Rajoy a sotmetre’s a una primera investidura perquè comenci a córrer el temps –a partir de la primera votació, s’ha d’escollir un president del govern en un màxim de dos mesos-, accepta que el popular declini l’oferiment. Mentrestant, l’encara cap de l’executiu espanyol en funcions tracta de convèncer el PSOE sense posar res sobre la taula.
Paral·lelament, els socialistes ja s’intenten treure la pressió dient que de moment no pensa parlar res amb Pablo Iglesias perquè no li toca. El líder de Podemos al seu torn ja ha repartit carteres d’un futurible govern, mentre que Ciudadanos està fent de ‘florero’ del PP a l’espera d’una carambola que els faci protagonistes. Nova i vella política han anat demostrant una relativa bona oratòria en els últims mesos, però quan arriba l’hora de la política, d’interpretar el mandat de la gent i de dialogar, fallen. Intransigència, ganes de repartir càrrecs, immobilisme i postureig. Tot plegat, sabor espanyol. Catalunya va demostrar durant tres mesos responsabilitat i ganes de fer política. I, tot i que al minut 93 de partit, va poder engegar la legislatura.
El Rei es tornarà a reunir amb els representants dels diversos partits la setmana vinent. De moment, però, l’únic que ha demostrat és hostilitat màxima amb el procés de transició nacional català, amb la negativa de reunir-se o trucar Carme Forcadell o Carles Puigdemont. I en aquest punt, ens preguntem: segur que encara Espanya és una única Nació i tots som igual d’espanyols? Doncs per què el Borbó fa aquest ‘exquisit’ tracte diferenciat als màxims responsables institucionals de Catalunya? En lloc de fer veure que no passa res, Felip VI confirma que estem en una nova etapa. Aprofitem-la. I més amb el desori espanyol.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, ‘Zugzwang’, la trobaràs aquí
