Cal felicitar els Mossos d’Esquadra per l’operatiu desplegat ahir que va culminar amb la detenció de 28 Latin Kings a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Estan acusats de vendre drogues, coacció i altres brutalitats. Justament aquesta branca dels Latin Kings uns anys enrere va ser legalitzada com a associació cultural i ll líder d’aquesta facció, detingut ahir a Santa Coloma de Gramenet, és Cesar Andrade, més conegut com King Manaba, d’origen equatorià. Es dóna la circumstància que aquest detingut va ser un dels promotors de la conversió dels Latin Kings en associació cultural. Les autoritats van confiar de tal manera en ell que el 10 juny del 2008 va comparèixer al Parlament de Catalunya davant la comissió de joventut d’aquesta Cambra per explicar el seu projecte sobre com treure als joves dels carrers. En un dia com avui penso que és important analitzar què va passar aleshores.
La legalització d’aquest grup pressumptament criminal, organitzat internacionalment, la va fer l’Ajuntament de Barcelona en l’etapa PSC i ICV (ara sota el nom de Barcelona en Comú). Va ser una d’aquelles accions més pròpies del bonisme irresponsable a canvi de quatre vots; l’alcalde socialista Jordi Hereu s’hi va fer fotografies i va fer promoció a bombo i plateret entre la comunitat llatinoamericana de Catalunya sobre aquesta iniciativa que en el fons només consistia en legalitzar l’associació i donar-lis gran quantitat de diner públic per gravar discos i finançar-lis quatre capricis.
Un dels artífex d’aquesta iniciativa és una entitat cultural llatinoamericana de Barcelona. Pel que vam veure ahir, els Latin Kings els van enganyar clarament. El dirigent d’aquesta entitat aleshores donava suport al partit socialista, fins i tot va intentar anar a alguna llista electoral. És normal que hi donés suport ja que l’Ajuntament de Barcelona va engreixar molt la seva entitat amb diners públics, alliberant treballadors i cedint-li la gestió d’alguns parcs públics de la ciutat fins al punt que quan alguna entitat llatinoamericana volia fer alguna activitat a Barcelona era quasi obligatori que passés per les seves grans oficines al centre de Barcelona. Ell va ser un dels artífex d’aquesta iniciativa juntament amb el PSC i els seus socis de Govern.
I temps al temps és curiós de veure com aquest dirigent es va distanciar del PSC quan aquest partit va perdre tot el poder i com des de fa un temps enrere sembla que dóna suport a Ada Colau. Com curiós és veure com justament el nou gerent de l’Ajuntament amb Colau, Jordi Martí Grau, en aquell moment era delegat de cultura, fins fa poc regidor i president de grup municipal del PSC i que aquesta última campanya ERC volia de número 2 a la seva llista. I justament el nou grup municipal del PSC també va boig per poder formar una coalició de Govern amb Ada Colau. Cal recordar com van ser les coses aleshores i com ho són ara perquè després aquests mateixos acusen a d’altres de ser “màfia” i aquí la única casta política que hi ha són ells, uns supervivents moguts per interessos a qui no els importa canviar de sigles pel simple fet de seguir vivint sense treballar com han fet sempre.
Hi ha temes molt sensibles amb els que no es pot jugar. No s’hi val jugar amb “bandes latines” a canvi de quatre vots i aquesta no és la única imprudència que fan en l’àmbit de la immigració.
Des de la Fundació Nous Catalans, des de Convergència, tenim molt clar el que hem de fer. Ho hem dit moltes vegades i ho repetirem sempre que faci falta fins que ens escoltin especialment a Madrid que és qui ha de legislar. Els líders d’aquestes bandes si no tenen la nacionalitat espanyola, expulsats del país. No els volem aquí. I un cop expulsats els líders cal fer una gran tasca de reinserció amb els joves innocents i perduts que han caigut a les seves mans per problemàtiques diverses. I fer una gran tasca amb els joves no significa fer-se una foto, pagar-lis la edició d’un disc i pagar bitllets d’avió a caps internacionals perillosos d’aquesta banda pressumptament criminal sota el pretext que són cantants de música. Això pot ser un punt de motivació, però sinó va acompanyat d’uns educadors socials i d’un pla de reinserció complet no serveix de res. Ahir ho vam veure…
Sembla que a Barcelona torna la política de la foto i el titular encara que sigui amb pressumptes delinqüents. Això és el que han votat una part important dels ciutadans de Barcelona, bonismes en organitzacions criminals internacionals a canvi d’una miserable fotografia. I dic organitzacions criminals internacionals perquè només de fer recerca per Internet tothom pot conèixer a que es dediquen els Latin Kings arreu del món. La casta ha tornat. Tenim 4 anys per endavant. Preparem-nos!
www.ericbertran.cat
