Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

Saben molt bé el que fan

L’atac aferrissat contra tot el que pugui ser identificatiu de la nostra cultura fa anys que està declarat, i incidir sistemàticament contra la llengua pròpia de la nostra terra, la […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 06/09/2016

L’atac aferrissat contra tot el que pugui ser identificatiu de la nostra cultura fa anys que està declarat, i incidir sistemàticament contra la llengua pròpia de la nostra terra, la que per damunt de tot ens passem de pares a fills, saben que és entrar al moll de l’os. El que és més greu és que des d’on s’hi ataca amb més crueltat és precisament des de casa nostra, de persones que conviuen entre tots nosaltres, que sovint arriben molt més enllà del que ho poden fer els que només desitgen la nostra claudicació i assimilació.

Els uns i els altres saben molt be el que fan, encara que els d’aquí ho fan obertament de cara. Saben els punts sensibles a picar per a seguir imposant una unificació que, per postissa i gens consensuada, els hi està petant per tot arreu, i no només a Catalunya. Aquí, son per un costat la llengua i per l’altre «els calerets».

Que no es pugui disposar dels impostos generats, si no de tots si del percentatge lògic, equitatiu i just, és incidir, també, en l’estructura de país, del que hi ha i l’Estat en treu el 20% del PIB total, independentment del que es pugui intentar construir.

Que no es pugui utilitzar com a llengua de comunicació natural a arreu i vehicular d’aprenentatge a l’escola, és incidir directament a l’estructura de país, del que hi ha i amb el que tothom s’hi hauria d’acostumar a conviure amb la pau i tranquil·litat que procurem fer-ho els que en som hereus i ho volem mantenir.

I proclamar això no és anar en contra de ningú, sempre que algú no es senti ofès i traït per qui només vol reivindicar i defensar pacífica però coherentment allò que és seu… Ni és voler trencar res que, de poc consistent, qualsevol cop d’aire ho pugui fer trontollar.

Saben molt be el que fan, i també haurien de saber que aquesta no és la manera. Si no és exposant el problema, o si més no els punts de vista divergents, i desprès parlar-ho, negociar-ho -el que vol dir cedir en alguna cosa-, i sempre amb la disposició de convèncer, de seduir, qualsevol acord que es vulgui aconseguir està condemnat al fracàs, i la solució al problema queda enquistada… que no vol dir eliminat.