Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Rouco, Catalunya, i la tàctica Messi

D'un temps ençà es parla obertament d'il•legalitzar l'ANC i ficar a la presó a Carme Forcadell. També fa un temps que diuen que els de Súmate “son unos traidores”. Els […]

Da Victus
Da Victus 21/09/2014

D'un temps ençà es parla obertament d'il•legalitzar l'ANC i ficar a la presó a Carme Forcadell. També fa un temps que diuen que els de Súmate “son unos traidores”. Els falangistes de Manos Sucias volen treure de circulació al President Mas. Ara els del CNI s'han tret de sota la màniga a uns suposats ressuscitadors de Terra Lluire per crear discòrdia i que el Gobierno tingui les mans lliures per tal de fer allò que consideri oportú. Fins i tot Monsenyor Rouco prega per veure tancs pels carrers i pobles de Catalunya (parlo de Rouco Varela, si fos Rouco Siffredi trauria altre tipus d'armes).

Per si no us n'heu adonat ja, res no és casual, a les darreres setmanes han anat apareixent aquest tipus de notícies com un degoteig, tot forma part d'una estratègia de desprestigi per carregar-se de les “seves raons” i després justificar qualsevol decisió davant la seva gent. Nosaltres i la nostra realitat no els importa, no comptem, només els importa el nostre territori i els nostres diners.

Tampoc oblideu que els dependentistes del nostre esforç no necessiten convèncer al 50% de la societat per fer-nos fracassar, tenen suficient amb fer dubtar a un 5-10% de la gent, que és allò que ens separa de la victòria. Dit d'una altra manera, si aconsegueixen sembrar el dubte de que no som aigua clara dins el cap d'aquest petit percentatge de gent ho tenen guanyat i nosaltres perdut. Així de senzill.

Venen corbes, amics. Però ja ho sabíem, ni és nou ni és inesperat, SABÍEM QUE AIXÒ SUCCEIRIA, QUE HABIA D'ARRIBAR, I JA HA ARRIBAT. Ja ha arribat i és per tal de quedar-se per molt temps. Durant molts mesos ens hem estat preparant anímicament i mentalment per això, i ara no ens podem equivocar, NO ENS EQUIVOCAREM, juguem aquest partit per guanyar-lo, no per empatar-lo, i molt menys per perdre'l.

Ara bé, i jo em pregunto ¿què farem nosaltres? ¿Ens posarem a la seva alçada? ¿Ens deixarem provocar? ¿Ens enfadarem i cridarem? ¿Perdrem els papers i llençarem a les escombraries l'esforç brutal que estem fent? ¿O mantindrem la nostra línia de sensatesa, de maduresa, de civisme, de pacifisme, de col•laboració, d'unió, d'inclusió, i de tantes coses bones que estem fent entre tots?

La meva mare és de Granada. El passat diumenge plovia a bots i barrals, i em va trucar per preguntar-me si li podia dir a on estava la parada més propera de l'ANC per votar. Està farta que la tractin de colonitzadora a les televisions estatals i de que indesitjables com en Rouco l'amenacin amb el soroll de les armes. Em pregunta perquè no ens declarem ja independents.

La meva opinió és seguir la tàctica Messi (ho sento pels no cules): parlar al camp, jugar bé, esforçar-se, i marcar gols, molts gols, de tres en tres, i si pot ser al mateix Bernabéu molt millor. I tot això sense una mala paraula, ni un crit, ni una declaració fora de lloc, sense puntades ni cops de colze. Messi te un objectiu: GUANYAR, GUANYAR, GUANYAR. Tant se li en fan que li donin puntades, que Pepe li doni cops de colze, que el cridin al Bernabéu, que Mourinho digui que es llança, que els fiscals el persegueixin, que els àrbitres no li xiulin penals, o qualsevol altra ridiculesa. Cada cop que apareix una polèmica amb Messi només fa que motivar-lo més i més. Només pensa en allò que pot fer per tal que guanyi el seu equip, no l'importa el que facin els altres, no els pot controlar, ¿per què esmerçar el temps i les energies en allò que no pot controlar?

És exactament el que hem de fer nosaltres, això és, concentrar-nos en allò que podem i sabem fer sense pensar en el soroll mediàtic ni en les opinions i amenaces carregades d'odi, ira i incomprensió que anirem escoltant cada cop amb més força i virulència, doncs no les podem ni controlar ni evitar. El que sí podem fer és ignorar-les PER COMPLET, ignorar a tots aquells que ens insulten o agredeixen dient-nos catalufos, nazionalistas, colonos, o qualsevol altra estupidesa. Portes obertes a les converses, i portes tancades als insults. Una conversa ho deixa de ser al mateix instant que apareix el primer insult i per tant s'acaba d'immediat, sense més resposta que la no resposta, el buit.

Ara bé, tot això només es pot fer des l'autoconfiança (que no autocomplaença), i des del coneixement més profund d'aquells que tenim al davant, de les seves males arts, i de la seva negra història. És a dir, no hem de tindre cap mena de por però tinguem molt clar que no podem anar amb el lliri a la mà pensant que ens deixaran fer allò que demanem pel simple motiu que pensem que la raó està de la nostra part.

Hem de practicar tots els dies l'art d'associar-nos, de dialogar, d'escoltar, de comprendre, d'argumentar de forma constructiva i realista, de treballar durament pel Sí Sí tant a les entitats com al nostre entorn familiar o laboral … I tot això amb el cap ben alt per la feina ben feta, sortir de casa tots els dies amb un gran somriure i amb la satisfacció de saber que ja queda un dia menys per viure a un país lliure i democràtic.

Que Déu el beneeixi, Monsenyor!