Una jornada més hem explicat al món qui som i perquè ho som. El partit contra el Màlaga fou una exhibició excepcional d’intensitat, novament hem demostrat que l’estil de joc empeltat d’ADN Barça arriba a les victòries per la via del plaer estètic, s’esgoten els adjectius i les metàfores, fet que sobta, perquè tot just estem a l’equador de la temporada. Però mentre l’equip mostri una capacitat resolutiva tan brutal, ningú no ha de patir. Tinguem confiança, posem la llavor per canviar el caràcter patidor que encara tots arrosseguem de temps pretèrits.
Els actors d’aquesta obra de teatre dirigida per Pep Guardiola, saben estar a l’alçada partit rere partit, per exemple David Villa –per molt que il·luminats massius vulguin cremar-lo inexplicablement– que ja ha demostrat definitivament ser d’allò més determinant i entendre quin tipus de pólvora necessita el nostre abanderat ADN. Excel·lent capacitat golejadora i grandiosos números els que llueix el set blaugrana, que sense fer massa soroll ja és el tercer màxim golejador de la Lliga tot i haver estat objecte de burla de part del portuguès simpàtic; és clar que falla gols, també els fallava l’Eto’o i de tant en tant també en Leo.
Per cert, parlant de l’Eto’o, brutal l’esperit de lluita de Pedro, digne del millor Samuel. L’evolució meteòrica que està oferint el canari recorda a un guió de ciència-ficció, al principi de la seva eclosió semblava que era un jugador amb el do de l’oportunisme i de l’entrega total, però el temps està confirmant que té tècnica de driblatge, col·locació i xut, més enllà del que ja sabíem. Quina gran sort de tenir-lo amb nosaltres, saber que està entregat cegament a la causa blaugrana i veure’l motivat per continuar fent història amb el seu gran descobridor Pep Guardiola.
I no hem d’oblidar el sempre present Messi, que fins i tot en els partits on se’l veu apaivagat físicament -toca baixada física per estar on fire per Champions, a més sembla que déu tenia febre- incideix claríssimament en el resultat final, sinó és amb gols, és amb assistències. Messi ja sap fer de Xavi, de fet, quan físicament amb el pas dels anys, l’astre blaugrana no tingui aquest brutal canvi de ritme que deixa tothom enrere, podrà fer el paper d’assistent de somni. En canvi, me’n sé d’altres que quan se’ls hi acabi la gasolina física, no els hi quedarà més remei que ser un Carew qualsevol.
Aquest equip és francament de llegenda, per això també ronda per la zona un tal Iniesta, un Andrés que Zidaneja cada dia més, amb tanta qualitat i tanta classe com el francès, però amb més desbordament i amb una capacitat golejadora en auge: aquesta primera volta ha fet sis gols i atenció amb la potència i la col·locació dels xuts d’un Iniesta amb confiança cara a barraca. A sobre, per si fos poc, resulta que l’entrenador canvia al geni manxec per un tall Afellay i aquest et demostra amb deu minutets que va pel bon camí en la seva integració blaugrana, ensenyant que pot ser un interior vàlid per aquest Barça de toc frenètic pel qual pocs jugadors estan preparats. Totes ens ponen.
En definitiva i amb +4, in Pep we trust, que continuï la funció sense cap por, que si les coses es torcen, ens tindreu al vostre costat en senyal d’agraïment per haver-nos ensenyat que el futbol també pot ser art.
Publicat a Racóblaugrana.com
