Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

Retardar les eleccions? Una incoherència d’arrel

Emboirats entre mantres. Hi ha el de la pluralitat de llistes per abastar els indecisos. Hi ha, a l’altra banda, el de la necessitat d’una llista única, presentada com a […]

Per a bons patricis
Per a bons patricis 15/12/2014

Emboirats entre mantres. Hi ha el de la pluralitat de llistes per abastar els indecisos. Hi ha, a l’altra banda, el de la necessitat d’una llista única, presentada com a única alternativa a unes eleccions normals. En tots els casos, com si no existissin els grisos. Com que el primer ja el combaten a la xarxa insignes opinadors, m’hi fixo en aquest darrer argument. Si no és per fer unes plebiscitàries anirem fins al 2016: ara, no podem convocar unes eleccions normals. Ho sento, però em sembla que aquesta visió manipula la realitat 180 graus. És exactament al contrari. És imprescindible convocar eleccions, sigui la fórmula de partits o candidatures que es presentin la que sigui, precisament perquè, després del que ha passat en aquest país durant els darrers tres anys, és absolutament impossible continuar endavant amb aquesta legislatura com si fos un període polític normal, fins i tot, encara que el president gaudís de majoria parlamentària per fer-ho. No, cal rebre un mandat renovat del poble: és per això que les eleccions (el president ja triga!) cal convocar-les com abans millor.

Anem a pams. Fins ara, molts han lloat la proximitat del Gran Timoner als anhels de la brutal mobilització sobiranista (no tant als de les víctimes de la crisi social que ens ha tocat viure i a ell gestionar). Així ha estat, en efecte. El setembre de 2012, després de la descomunal manifestació de l’Onze i del cop de porta de Mariano Rajoy a negociar un pacte fiscal, el president Mas va convocar les eleccions per rebre un mandat clar en relació a la proposta de convocar una Consulta sobre el futur polític del país (incís: que ell volia fer en 2016). Doncs bé, aquest mandat d’ara fa dos anys, després del 9-N, està clarament caducat: aquest és el motiu principal pel qual cal anar a unes noves eleccions. Ara, Artur Mas té dues possibilitats: convocar els comicis per rebre el mandat popular explícit d’encetar el procés d’independència o sotmetre a les urnes un plantejament alternatiu per al futur del país a aplicar durant els propers quatre anys. Així, doncs, esperant que es decanti per la primera opció (si pot ser, naturalment, acordada amb ERC, la CUP, l’Assemblea, Òmnium i tutti quanti), és la seva responsabilitat cridar a les urnes els catalans el més aviat possible.

Relacionats