Divendres, 1 de juliol de 2022 - Edició 1436
La República

Resistim davant de tot el món als abusos de poder de la justícia espanyola

 El Consell de Ministres ha convocat la constitució del Parlament de Catalunya per al dia 17 de gener a la que no podran assistir els elegits que són a la […]

Josep Pinyol 29/12/2017

 El Consell de Ministres ha convocat la constitució del Parlament de Catalunya per al dia 17 de gener a la que no podran assistir els elegits que són a la presó o l’exili. El 16 farà tres mesos que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó. Aquell dia els diputats contraris als presos polítics no haurien d’assistir a la primera sessió del Parlament i constituir-se en Assemblea de Parlamentaris a la presó Model de Barcelona. Aquell mateix dia, diputats disposats a fer-ho i voluntaris de tot el país haurien d’iniciar a les antigues cel·les del presidi un dejuni rotatori de quaranta dies seguint les pautes marcades pel grup Fam de Llibertat. Les assemblees locals d’ANC i Òmnium de Cornellà de Llobregat ja en vàrem efectuar un entre el 10 de novembre i el 20 de desembre en solidaritat amb els presos polítics. Va tenir una gran organització, un gran impacte local i una notable repercussió mediàtica.

 

La finalitat d’aquesta negativa a constituir el Parlament sense la llibertat dels presos i exiliats polítics seria denunciar a tot el món la persecució política disfressada de procés penal que el Regne d’Espanya ha desencadenat contra el Govern de la Generalitat, la Mesa del Parlament, més de 700 alcaldes, els presidents de l’ANC i d’Òmnium, entre moltes altres persones. Posaria el focus sobre l’enorme quantitat de fets que la defensa dels exiliats va presentar davant de la justícia belga. Els arguments i actes provats van ser tan contundents que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llanera es va veure obligat a retirar l’euroordre contra el President Puigdemont i els quatre consellers residents a Bèlgica. En una contradicció flagrant i injustificable va renunciar a perseguir als membres del Govern de la Generalitat residents a Brussel·les, mentre mantenia el vicepresident Junqueras, al conseller Forn i als Jordis a la presó.

 

Els quaranta dies de dejuni rotatori a la presó Model que haurien de seguir a l’Assemblea ajudarien a difondre les raons de la negativa a constituir el nou Parlament. Amb 20 diputats voluntaris que passessin dos dies a la Model sense menjar es cobririen els 40 dies previstos i estarien acompanyats per moltes més persones disposades a dejunar al seu costat. Serien un símbol de lluita gandhiana, de combat d’un poble indefens davant l’abús de poder. Cada dia de les sis setmanes que els dejunants de Cornellà van passar a les antigues escoles de la Parròquia de Santa Maria es van celebrar actes diferents: concerts de corals, conferències sobre les temàtiques més variades, tallers per tricotar bufandes de color groc, competicions de jocs de taula. La llista de vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol és tan llarga que cada dia es podria fer una conferència sobre una d’elles: la criminalització d’actes parlamentaris que vulnera la immunitat i la inviolabilitat dels diputats; l’aplicació anticonstitucional de l’article 155 per destituir el Govern i dissoldre el Parlament; la vulneració de la directiva europea sobre presumpció d’innocència feta per les autoritats espanyoles, des del fiscal general al rei Felip VI; la infracció del jutge competent predeterminat per la llei; jutjar per segona vegada un fet ja jutjat, perquè la magistrada Lamela havia denegat el delicte de rebel·lió i sedició en una denúncia feta un any abans; la creació d’una causa general per manca d’individualització dels fets i les responsabilitats de cada acusat; la impossibilitat d’un judici just a Madrid, etc., etc. A Cornellà un dia va aparèixer una televisió britànica interessada pel dejuni. Podem imaginar la quantitat de mitjans internacionals que desplaçarien equips a la presó Model per seguir el dejuni de diputats i voluntaris que es neguen a constituir el Parlament fins que no hi puguin anar tots els que han estat elegits.

 

Acabats els quaranta dies de dejuni es podria tancar la denúncia de l’abús de poder de la justícia espanyola i els diputats constituir el Parlament. Al marge de la seva reacció favorable o contrària a la llibertat dels innocents perquè no seria una mesura de pressió sinó una protesta. No es pot deixar de manera indefinida les institucions catalanes en mans d’un partit, el PP, que només té quatre diputats a la nostra Cambra, perquè la intervenció de la Generalitat es finiquitarà quan prengui possessió el President de la Generalitat. Amb quaranta dies n’hi ha prou per evidenciar davant del món sencer la nostra indefensió enfront de la baixa qualitat democràtica del Regne d’Espanya.