En aquests moments en què estem a un pas d'unes eleccions catalanes, on els ciutadans d'aquests país, decidiran si volen dóna un mandat democràtic als seus representants per ser nació o continuar en la dita nació espanyola. Resulta, que des de els partits nacionalistes espanyols, augmenten els clams de reforma de la constitució espanyola.
Els primers que van parlar d'aquest tema, van ser el PSC-PSOE. El primer s'havia adherit al dret de decidir dels catalans; una defensa de la sobirania pròpia que ara ha estat descartada seguint les ordres del PSOE. El PSC continua parlant de federalisme, així com el PSOE, però el primer va dir singularitat per acabar amb plurinacionalitat, perquè el segon digués que no es podia passar de diversitat. Es podria continua amb l'aspecte econòmic, però el PSOE ja descarta un concert fiscal com el basc, i tos els ciutadans de Catalunya s'haurien de preguntar, i aleshores què queda i que defensant aquests partits? És significatiu les pancartes del PSC penjades a la sortida de Barcelona per la Gran Via en direcció Girona; cinc llençols roigs amb el símbol PSC que diuen en castellà «Ni Mas ni Rayoy, salgamos de este lio». L'embolic el tenen ells, que ni toquen la monarquia sent suposadament un partit socialdemòcrata i obrer. Segueix l'embullament amb la qüestió territorial de Catalunya que acaba sent un «Cataluña no puede o Cataluña es España» que ni nació, ni plurinacionalitat i, continua amb l'aspecte econòmic, que ni pacte fiscal propi!? Com a molt una diversitat que ves a saber què és i una millora del finançament. Aquesta és la resposta als problemes de Catalunya per part del PSC-PSOE!?
Pel que fa a Podemos, diu que ara treballa per la plurinacionalitat d'Espanya, pel federalisme asimètric i per un pacte fiscal per un millor finançament. En el fons això se sembla molt a les propostes del PSOE-PSC!? Recordo que Podemos forma part d'això que diuen ara Catalunya sí que es pot, que ja he provat que també forma part del «Cataluña no puede»:
http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/14331/catalunya-si-que-es-pot-cataluna-no-puede
La taula comparativa de Coscubiela ja diu molt de les trampes que utilitzen alguns; la plena sobirania del poble català entra en contradicció amb altres parts del programa i amb el procés constituent a tot Espanya. Per no dir, que continuar amb Espanya no és cap garantia de regalar la sobirania a les grans industries amb l'aprovació del TTIP. Alguns han dit que el bon senyor també podria escriure millor el català, ja que la taula comparativa té bastants errors gramaticals:
La reforma de la Constitució per part del PP és més interessant; vull dir, primer hi ha una negació continuada de qualsevol reforma. Com a molt, Alicia Sánchez-Camacho va parlar de millora del finançament, i Abiol va anar més enllà, però resulta que Rajoy va dir que cap reforma faria contents els catalans. De fet, tot plegat és fum, vull dir, paraules de reforma i millor finançament, però cap a on? I la resposta és clara, un retall de competències de les comunitats autònomes! Això es coneix com a recentralització, o centralisme territorial. A mi em sembla interessant el treball històric de Julio Aróstegui (Encara que aquest ara també defensa un nacionalisme espanyol, d'esquerres, però nacionalista espanyol) sobre el centralisme i el nacionalisme parlant d'una inarticulació de l'estat espanyol: http://revista-hc.com/includes/pdf/17_02.pdf
Un llibre també interessant, em sembla aquest de Mercedes Rivas Arjona, doctora en història contemporània, que escriu «La organización territorial de España»:
https://books.google.cat/books?id=a0jJBAAAQBAJ&pg=PA58&lpg=PA58&dq=centralismo+territorial+espa%C3%B1ol&source=bl&ots=7yT5GZFFKY&sig=yZ-A3OttROEmwO8ORSi5jc4dBIo&hl=ca&sa=X&ved=0CGQQ6AEwCWoVChMIrI7IzoK4xwIVhukUCh10Pw5S#v=onepage&q=centralismo%20territorial%20espa%C3%B1ol&f=false
Finalment, tenim la reforma de Ciudadanos, que ja parla clar i va cap a la retallada de competències o el retorn d'algunes al govern espanyol.
La conclusió seria que per una banda cants de sirenes o com si fossin asses ens volen dóna pastanagues. Deuen creure que som babaus i ens deixarem enganyar per un suposat federalisme que no és tal. O deuen creure que som imbècils i ens deixem confondre per suposats reformes constitucionals que són recentralització o més centralisme territorial.
Per l'altra banda, tenim Junts pel Sí i la CUP, unes candidatures nacionalistes catalanes que volen la independència de Catalunya, el dret a decidir dels catalans si volen ser nació, el dret a decidir-ho tot! No necessitem cap reforma constitucional! Necessitem ser un estat i, per això, necessitem que el poble de Catalunya doni el mandat a aquestes candidatures per ser-ho, per poder tenir el poder econòmic i social i no dependre d'un estat espanyol que ens escanya econòmicament i que ens menysprea culturalment. Aquest és el meu punt de vista.
