Estimat diari: avui el mestre de llengua, sí, aquell del qual es rumoreja que té tendència a col·leccionar roba interior dels seus alumnes i emmarcar-la ordenadament per cursos, ens ha posat com a deures l’escriure una redacció de 100 paraules. En un primer moment, sense pensar-m’ho gaire, volia escriure sobre aquella història tan maca que ens explica l’avi Ton sobre la seva estada en un balneari de St. Moritz on s’hi hostatjaven psicòpates disfressats de cap d’estat, però ràpidament m’ho he repensat perquè és massa personal. Aleshores he decidit explicar com de bé m’ho he passat al concert d’aquest cap de setmana a la sala Stroika de Manresa amb el meu amic J. He començat descrivint el paisatge des de Barcelona, la meva ciutat, fins a arribar a Manresa, la ciutat de molta gent, la majoria de la qual desconec. Després he narrat com hem entrat a la sala, per unes escales que menaven a una porta gran d’una espècie de nau industrial moderna enmig d’una zona de naus modernes, així per la cara, perquè en J és una persona molt important i coneix els amos. Seguidament he deixat constància que m’he empassat tot el concert d’una banda del barri barceloní d’Horta anomenada Answer, el cantant de la qual em recordava al cantant dels Rage Against de Machine i que ara no recordo el nom. M’ha agradat. Energia, compromís en les lletres i una estel·lada a l’escenari que es veu que és anticonstitucional. Llavors han fet una pausa i tot seguit, després de canviar d’instruments, han aparegut els Kop. He explicat en la redacció que sí, que aquesta banda sí que la coneixia i que ja l’havia vist en directe en alguna altra ocasió, en la qual, no hi cantava el cantant perquè era a la presó acusat i condemnat per pertinènça a banda armada. Cal dir que això m’ha costat explicar-ho perquè el professor de llengua no és gaire tolerant amb les idees revolucionàries i vota CIU o PSC… ara no recordo… ves que no voti el PP o ERC. Bé, en tot cas, només començat el concert m’ha semblat com si estigués al bell mig d’una via de tren a punt de ser atropellat per una locomotora donant-ho tot i venint de cara cap a mi. He flipat. I he escrit que m’ha encantat el cantant quan cridava proclames polítiques amb una veu que feia por: som antiracistes!! som anticapitalistes!! som antifeixistes!! i sobretot quan ha fet un discurs polític i ha cridat visca la terra lliure!! I sobretot m’he fixat amb el baterista que era un homen súpergras amb una potència i tècnica a l’hora de manipular la bateria espectacular, corprenedora. I he acabat dient que aquesta sala és una passada, que sona de pel·lícula i que tocar-hi déu ser un luxe.
Bé estimat diari: ara toca rentar-se les dents i anar a dormir. Les oïdes em fan zum i els meus calçotets fan podor de tabac ros. Però estic content i espero que el profe em posi un excel·lent en la redacció la qual he titulat: “D’Acció Directa, Mecagoenlavirgen és la que més mola”
