Dimecres, 22 de Gener de 2020 - Edició 545
La República

Quin any parlarem de fer la independència?

“La gent està esgotada d’un debat que s’ha vist frustrat molt aviat i que porta setmanes encallat”. Aquesta és una frase del Dietari del Procés, però no d’avui, sinó del… […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 31/12/2015

“La gent està esgotada d’un debat que s’ha vist frustrat molt aviat i que porta setmanes encallat”. Aquesta és una frase del Dietari del Procés, però no d’avui, sinó del… 31 de desembre de 2014. Ara fa just un any. Si la ciutadania ja estava exhausta fa exactament dotze mesos amb tant soroll i desacord independentista, com ho està ara, a l’últim sospir de l’any següent, amb la situació que tenim sobre la taula? Però això no acaba aquí, perquè si continuem llegint l’article de fa 365 dies, encara ens quedarem més frapats:
 

“Una llista de país, la que tots voldríem votar i la que tots demanàvem tant l’11 de setembre com després el 19 d’octubre, és la que hauria d’estar composta per CDC (o CiU si s’hi avenien) + ERC + CUP + societat civil. Tots els independentistes junts i units per la independència a la candidatura del sí”. Era el prec del Dietari el 31 de desembre de 2014 al mig de les negociacions per fer unes eleccions plebiscitàries. Al final, i després d’un endarreriment absurd de mig any, la candidatura del Sí es va poder formular, però coixa.
 

Ja demanàvem que tots els sobiranistes anessin junts, però no va ser així. La CUP va quedar fora, tant de la llista unitària com del full de ruta. I aquest ha estat l’error de l’independentisme. De tot l’independentisme Les dificultats perquè els antisistema s’avinguessin en un acord d’investidura i de programa de govern eren evidents des del moment que ni es pogués assolir una estratègia conjunta pel full de ruta.
 

En el missatge de Cap d’Any del president de la Generalitat -en funcions- , Artur Mas ha intentat pressionar un altre partit per segon any consecutiu perquè li doni suport. L’any passat, tot i la crispació, semblava molt clar que el pacte es produiria, perquè no hi havia cap altra sortida ni per CDC ni per ERC. Enguany, però, tanquem l’any d’una manera més incerta que l’anterior i dóna la sensació que la CUP tampoc té escapatòria, però a la vegada el sistema assembleari dels capitalistes fa pensar que la decisió que el partit prendrà finalment el diumenge 3 serà una vertadera loteria.


I pel camí entre el 31 de desembre de 2014 i de 2015, tot un any en què s’ha parlat molt de com blindar una unitat d’acció sobiranista més que com s’afrontarà l’embat amb l’Estat. I és que… Quin any parlarem de com fer la independència? Serà el 2016? Si el dia 3 la CUP fa un cop de confiança a Junts pel Sí, potser serà la setmana vinent. Si el diumenge els antisistema donen un cop de porta a la coalició encapçalada per Raül Romeva, no parlarem de com fer la independència ben bé fins el juny: eleccions al març i tres mesos més de temps perdut s’albirarien en aquest escenari. Aprofitarem tots els dies de l’any, o només 2 de 365 com enguany, amb el 27S i la resolució del 9N com a únics punts destacables?

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats