Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

Qui té raó, Mas o Junqueras?

Després de fer diferents càlculs amb la llei d’Hondt, he constatat que la ‘Llista Única’ tindria uns avantatges minúsculs en uns resultats finals respecte unes llistes separades. Per tant, aquest […]

Gerard Sesé
Gerard Sesé 03/12/2014

Després de fer diferents càlculs amb la llei d’Hondt, he constatat que la ‘Llista Única’ tindria uns avantatges minúsculs en uns resultats finals respecte unes llistes separades. Per tant, aquest no és el tema que ens ocupa. El tema és si suma més o menys una llista de país. Gràcies a la consulta sabem que tenim, almenys, 2 milions de vots independentistes. Es parla que falta mig milió per a la gran majoria, però no és cert.

El cens aproximat de gent que podrà votar és d’uns 5 milions i mig de persones. Suposem que tenim una participació molt alta, del 80% (les anteriors eleccions catalanes hi hagué un 67,56% de participació així que tiro a l’alça per l’excepcionalitat del moment). Això ens deixa amb un total de vots de 4400000 i la meitat es col·loca als 2 milions i 200 mil persones.

Així doncs, la clau la tenen 200.000 paperetes. O potser menys! Ja que amb la Llei d’Hondt, ara sí, com que són vots a la candidatura majoritària tenen un efecte menor en el repartiment final d’escons.

La pregunta clau: aquests 200.000 vots s’aconsegueixen amb una llista unitària o es perden?

D’on surten aquests 200.000 vots? No és fàcil respondre-ho però, amb humilitat, ho intentaré: de gent que no ha votat mai independència i que per la dinàmica i el context actual ara sí que ho farà i, sobretot, de la fuga de vots independentistes del PSC i de ICV.

Són dos perfils de votants que se situen a l’esquerra en l’eix social. Què farà un votant d’ICV que, desconcertat perquè el seu partit no s’ha posicionat a favor de la independència, ha quedat orfe? Segurament li faria escudella votar una llista amb Unió.

El mateix està succeint amb els independentistes del PSC, que es veuen seduïts per ERC i que no els faria gràcia votar una llista on hi ha el seu històric enemic a Catalunya: CiU.

Si tot fos així de senzill queda clar que en Junqueras té raó. Però sempre ha de passar quelcom. El mateixos votants d’Esquerra, aquells que han avalat a l’Oriol com a president empesos pel descrèdit i desafecció del segon tripartit  i que sovint pregonaven allò de ‘CiU + ERC = Catalunya’ ara són ells els que se senten orfes. Recordem que l’Oriol va aglutinar un partit que tenia fins a 3 moviments díscols interns contra la direcció. Els que són independentistes des de la medul·la, des de que tenen ús de raó, els trempa molt la Llista Unitària i no es creuen que, ara que ho tenim tan a prop, aquesta no s'acabi realitzant ja que representa una força inigualable tant a nivell nacional com internacional. 

A mi, certament, m’emociona pensar una llista única i de país, amb celebritats, científics, esportistes, artistes, gent del món universitari i periodístic, nouvinguts, gent preparada i anònima units per a la independència. La força del missatge i de la imatge seria, segurament, aclaparadora i, tanmateix, llençaria un missatge inequívoc d’unitat a la comunitat internacional i, sobretot, representaria no tornar a cometre errors del passat: justament aquesta falta d'entesa històrica que ha acabat sentenciant qualsevol intent d'emancipació del nostre país. 

Realment, després d’aquesta petita dissertació, segueixo igual o més confós que al principi. Qui té raó, Mas o Junqueras?

@gerardsese