- Publicitat -
Quan érem a l’ajuntament hi havia un polític que per a donar autoritat a les seves intervencions sempre utilitzava el subjecte “la gent”: “La gent ens diu…”, “el que la gent vol…”.
Nosaltres li contestàvem que també parlàvem amb la gent i que també aspiràvem a representar i canalitzar les seves inquietuds.
Passa, però, que quan ets a l’oposició (els d’Arenys de Munt 2000 vam ser-hi del 1995 al 1999) és freqüent que la gent et presenti queixes i t’aboqui tota mena de negativitat contra el que mana. Moltes vegades aquesta gent no té raó i si des de l’oposició li dones peixet i l’avales potser guanyes un votant però fas un mal servei al poble. Nosaltres ens hi vam trobar quan vam començar amb la recollida d’escombraries selectiva porta a porta. D’acord que canviar hàbits i obligar a la gent a triar i separar els diferents ingredients de les escombraries no és fàcil però esperàvem de l’oposició molt més suport del que vam rebre. A Arenys de Munt vam ser dels primers municipis del Maresme a implantar-la a la tardor del 2002.
En Lluís Ma Xirinacs quan venia a les tertúlies a la fresca que fèiem els dijous de juliol sempre ens deia: “no perdeu contacte amb els ciutadans” i ens deia : “molts polítics, després de ser elegits, es pengen de la làmpada i perden contacte amb el que la gent vol”.
En aquests dies de dificultat per pactar un govern a l’estat se sent molt l’argument de la voluntat de la gent. Tothom es fa portaveu de la gent però des dels seus interessos partidistes de manera que tothom pretén ser portaveu de tothom.
Ens ho deia en Xirinacs la gent parla per si sola. Quan vam governar vam crear consells municipals de totes les regidories i a aquests consells hi assistien entitats interessades i particulars. Va ser la nostra voluntat que aquests consells fossin decisoris i no només consultius i informatius. No portàvem res important a Ple que el consell corresponent no n’hagués estat informat. L’experiència va anar bé i hi ha casos que mostren com el consell podia tombar les propostes del govern. En una ocasió vam presentar al consell de medi ambient la proposta de posar un pal de publicitat a l’autopista. El pal s’havia de situar a la C-32 en direcció Barcelona venint de Canet i en territori d’Arenys de Munt. No produïa cap impacte a Arenys de Munt i generava un ingrés de 6000 € (llavors un milió de pessetes) que seria un ingrés atípic que administraria el propi consell per als seus projectes. El consell va considerar que el pal produiria un impacte ambiental inacceptable i va denegar la instal·lació. Vaig aprendre la lliçó pràctica de la finalitat i els mitjans: no es pot anar contra el medi ambient per aconseguir diners a favor del medi ambient. Un altre cas destacable va ser el de la piscina municipal. Després de molts anys d’esperar-la i de superar el procés d’aconseguir el terreny, licitar la redacció del projecte i aconseguir un primer esborrany resulta que el consell d’urbanisme no para de trobar-hi pegues: la forma estreta i allargada, el poc espai de platja al voltant per a prendre el sol. Fem un recull de tots els inconvenients que els membres del consell hi troben, aturem el projecte i el reformem. Aquesta aturada va portar a retardar-ne la inauguració un any més. Havia dit des del balcó de l’ajuntament als reis de l’orient que l’any vinent quan vinguessin veurien la piscina nova i amb aquest retard vaig incomplir la promesa i vaig sentir alguns retrets en el discurs del rei blanc.
Tornant a la situació actual de negociacions per a un nou govern trobem que els partits nous arrosseguen moltes dinàmiques dels vells: estan molt pendents de les enquestes, parlen més amb els mitjans que amb els altres grups polítics, treballen més els eslògans que els programes i les consultes a la militància són tan simples que evidencien que les cúpules fan el que volen. Si hi sumem les lluites internes en els partits l’espectacle és deplorable. On queda la gent? On queda l’alta missió de la política?. Als d’Arenys de Munt 2000 ens deien que pel fet de ser un partit independent no teníem ideologia. I la nostra ideologia estava centrada justament en una nova manera de fer política, en unes noves formes i en una coherència amb el programa. El despatx de l’alcalde va començar a ser presidit pel quadre de l’artista local Sr. Josep Borrell amb el poema d’Espriu:
Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.
Tot un manual per a una nova política que no deixa de ser ben vigent.
Publicitat
