“Perquè el Govern espanyol no tanca l’aixeta a Catalunya?” preguntava ahir divendres amb vehemència un periodista del diari Expansión a Soraya Sáenz. Perquè en realitat, l’aixeta la té Catalunya. Però la vicepresidenta no ho va reconèixer. Si Catalunya tanqués l'aixeta, l'Estat espanyol entraria en fallida. Si Espanya no pacta una independència amistosa, la Catalunya independent no col·laborarà en el repartiment del deute, i el resultat serà el mateix. Funcionar sense el 21% del pressupost total, que és el que aporta Catalunya, esdevindria impossible per a l’Estat. Per evitar qualsevol d'aquestes eventualitats, cometran l'error d'impugnar-ho tot perquè els mou la supèrbia, fins que ja no puguin impugnar res.
El periodista feia referència a la voluntat del Govern català de seguir endavant amb el nou 9N, fins i tot abans de la roda de premsa del president Mas. A Espanya saben que aquesta vegada el Govern català actuarà amb més determinació que no pas fa quinze dies. Mas va cridar directament a votar el 9N i va anunciar, a més, una acció legal contra l’Estat espanyol per vulneració de competències i de drets. Catalunya és a vuit dies de consumar el primer acte de desobediència, i la gent es torna a il·lusionar amb la possibilitat de trencar finalment la closca i començar a menjar la nou. No hi ha altre camí que la desobediència si volem tirar aquest país endavant. La propera convocatòria del Tribunal Constitucional està prevista per a dimarts, però la més que previsible suspensió cautelar agafa ara a l'executiu Mas amb tots els preparatius a punt, els 40.000 voluntaris motivats, i la votació a cinc dies de celebrar-se. Sembla que CiU ha après la lliçó i aprofitarà la segona oportunitat que el poble li ha concedit.
Malgrat les desconfiances creixents, també fruit de les pròpies estratègies de partit i les visions respectives de país, els partits sobiranistes han acordat també una treva amb el Govern fins passada una votació que podria tornar a capgirar-ho tot. La màxima d’evitar no passar a la història com el partit que va trencar la unitat, per si de cas, segueix vigent. Per què, què passarà si surt a votar la meitat de la població? No és el mateix dir que s’han manifestat 1,8 milions de persones que comptar 2,5 milions de votants. Tots els partits saben que si això es produeix, i el Sí-Sí guanya per sobre del 50% com prediquen totes les enquestes (descomptada l’abstenció), la convocatòria d’eleccions serà imminent, i caldrà arribar-hi ben posicionats.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
