Diuen que si abans d’anar a clapar ingereixes un nombre indeterminat d’olives (suposo que de qualsevol tipus) durant la nit no pares de somniar. No està clar si els somnis són d’una categoria concreta o no. El fet és que ja fa molts anys vaig tenir un somni. Aquest somni consistia en el següent. Era jo allà, amb una gent en un xiringuito de qualsevol platja del Maresme o de l’Empordà, prenent-me una Epidor freda gairebé assolint cotes de congelació, i de fons, la ràdio no parava d’expel·lir cançons dels Pirat’s, en Belda o Ensaladilla. Em veia entrant en una botiga de roba, la típica que té nom incomprenssible d'”estira i ós” o de fruita tropical i notar que el fil musical repassa la més que notable discografia de Guillamino, l’elegància d’Asstrio o o fins i tot el mateix Pedrals. Vaig somniar entrant al súper aquell d’allà la cantonada i, ja no que em parlessin en català les dependentes, sinó que la música que m’acompanyava en la decissió de comprar una lliure de carn picada o 5 pits filetejats i per a arrebossar de pollastre fos la d’en Roger Mas, Pascal Comelade o Safnòria… m’imaginava agafant la RENFE, la línia de Mataró Barcelona, i escoltar-hi en Joan Vidal Trio, en Tete Montoliu o en Jordi Savall…
En tot cas, ara diuen que en els supermercats Esclat, Bon Preu i Orangutan això ja serà possible. Sóc un visionari… Aviat veurem
