Divendres, 6 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Que passarà a les Balears si Catalunya s’independitza?

De vegades hi ha gent que quan veu un penya-segat pensa en una caiguda mortal, mentre d'altres hi veuen un lloc fantàstic per fer ala delta. Tot depèn de quin […]

Joan Lladó
Joan Lladó 31/01/2013

De vegades hi ha gent que quan veu un penya-segat pensa en una caiguda mortal, mentre d'altres hi veuen un lloc fantàstic per fer ala delta. Tot depèn de quin cantó es mirin les coses. Ara bé, per molt que ho mir, amb la independència del Principat, no hi veig cap handicap, veig un pas de gegant per la independència de tots els Països Catalans. Algú pensava que ens independitzaríem tots de cop? Sempre he tengut clar que la independència seria territorialment gradual i que els territoris més madurs contagiaran la resta. No és d'ara. Sense el Barça o TV3, no es pot entendre el sobiranisme illenc d'avui.

Depenem de la locomotora nacional. No sé quin temps estarà Catalunya, però just el debat que es produeix ja és positiu. Retronen a tots els mitjans els arguments, és “un estadi de clarificació” que diria en Gransci. Els arguments són, a més a més, de fàcil connexió. El conflicte entre Catalunya i Espanya és el d'una terra amb una identitat pròpia, que els illencs compartim i que rep un maltractament fiscal que és brutal però inferior al que patim les Balears. A més, aquest conflicte ha romput un marc mental. Ara la gent veu la independència com una cosa possible.

I ara pensem què passarà quan la nostra gent vegi com Catalunya s'independitza. Hi haurà la capital d'un Estat a 30 minuts d'avió, un Estat amb la mateixa llengua pròpia que la nostra i d'una prosperitat que ja no serà segrestada. Psicològicament serà demolidor. La nostra cultura serà projectada al món amb normalitat. El català serà, ara sí, una llengua normal a davant de les institucions europees. La nostra comunitat lingüística tendrà premis Nobel i guanyarà eurovisions. A més, nosaltres, com a illencs, tenim els vincles prioritaris comercials amb Catalunya. El 87% dels nostres productes es vendran, com fins ara, a un territori que serà Estat i continuarem important d'aquest Estat el 71% de mercaderies. A més, sense l'espoli es convertirà en un pol de tracció, turístic, sanitari, educatiu, de coneixement i de negoci. L'Eix mediterrani, fins ara boicotejat, serà impulsat per aquest Estat i ens en beneficiarem. A més, els mitjans de comunicació de la Catalunya independent, més forts que mai, ens ho explicaran tot.

I Espanya, què? Tendim a aplicar la clàusula céteris pàribus a la independència de Catalunya, que és aquell mètode que consisteix a mantenir constants totes les variables manco aquella que s'estudia. Tendim a pensar que Espanya queda igual, quan això no té ni cap ni peus. Primer de tot, la Constitució deixarà de tenir sentit, ja que “la indivisible” serà dividida i, en segon lloc, el centralisme borbònic s'haurà acabat. Per què? Perquè les fonts de recursos extrets de les colònies han arribat a la seva fi.

No basten els 3.500 milions que ens espolien a Balears ni els 6.500 espoliats del País Valencià. Ni que ens ho prenguin tot. Malgrat que siguem els que més aportam i menys rebem per persona, el nostre PIB només representa un 2,5% de l'Estat. És impossible compensar els més de 16.000 milions de l'espoli català. Dic més de 16.000 milions perquè les xifres oficials de la balança fiscal no tenen en compte que totes les grans empreses, públiques i privades, desenvolupen la seva activitat arreu de l'Estat i tributen a Madrid.

Un 20%, com a mínim, del tributat passarà a tributar a Barcelona. Veurem com l'espoli era encara més escandalós. Si a això hi afegim que Espanya està cau no cau perquè deu 2 bilions d'euros, és impossible que l'Estat suri, almanco sense que la Comunitat de Madrid comenci a aportar al sistema de manera “real” i molt més que generosament. En aquest extrem, no hi confio ni poc ni gens. Qui ha viscut durant 300 anys de l'espoli no cedirà el botí. Llavors, què passarà? És mal de dir, però podria passar que canviessin el sistema de finançament per voluntat de Madrid, per no pagar PER andalús i funcionaris extremenys, per posar-ne dos exemples. No és desaforat pensar que aprovin un sistema de Concert Econòmic per a tothom. Per nosaltres seria un alè, tot i que no és descartable que ens facin pagar una quota més elevada. En tot cas, com que no bastarà, veurem com a una Andalusia sense PER serà més fàcil crear un banc públic amb les terres de la duquessa d'Alba incloses. Es facilitaran les coses a Sánchez Gordillo…

A què ens du tot això? Els vincles de Balears amb Catalunya seran més forts, i amb l'Estat, més febles. Els nostres conciutadans es demanaran: “I per què nosaltres no? Als nostres veïnats els va tan bé…”. N'hi ha que veuen un atac furibund espanyolista. Pot ser, però és possible que sigui pitjor que el d'ara? Continuaran com sempre, però tendrem un territori amb més força que mai per ajudar-nos i un enemic amb un vaixell ple de forats. Per això ara cal no afluixar, ni deixar de reivindicar la unitat de tota la nació. Cal enfortir organitzacions comunes sense complexos.