Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Què fa, dins i fora del parlament

Fa cosa que Convergència i Unió hagi obtingut una majoria tan àmplia i s’hagi endut (segur) bona part dels vots independentistes, sobretot perquè les banderes estelades que ens vam afartar […]

Roc Casagran
Roc Casagran 29/11/2010

Fa cosa que Convergència i Unió hagi obtingut una majoria tan àmplia i s’hagi endut (segur) bona part dels vots independentistes, sobretot perquè les banderes estelades que ens vam afartar de veure en els seus mítings gairebé van desaparèixer un cop Artur Mas va saber que seria el futur president de Catalunya.

Fa pena veure com els socialistes s’han fotut una patacada d’escàndol, i indigna que encara assegurin que és perquè no han sabut transmetre bé l’obra de govern. Punt 1, perquè ells han estat els primers de dir merdes del Tripartit durant la campanya; i punt 2, perquè justament no deu ser perquè no potenciïn els departaments de premsa ni perquè no tinguin una bona colla de mitjans de comunicació que els fan la gara-gara.

Fa fàstic que el Partit Popular més populista, més titella de Madrid, més xenòfob i més anticatalà hagi aconseguit 18 diputats, tot i que el seu pes polític al parlament principatí serà el mateix que si n’hagués aconseguit la metitat. Veurem com respiren a can convergència de cara a futurs pactes…

Fa rumiar que el partit més maltractat pels mitjans del futur exgovern hagi estat el que menys hagi baixat de tots tres. ¿Potser l’estat d’opinió ja no es genera únicament des dels diaris, ràdios i teles de tota la vida sinó que tendeix més cap al boca-orella i el 2.0 malgrat les reticències d’alguns dinosaures portaveus de l’opinió oficial?

Fa llàstima que ERC, que tampoc ha estat gaire ben vista per certa premsa, s’hagi convertit en cinquena força política. S’han adonat massa tard que el segon tripartit era un suïcidi, i no han sabut aglotinar l’independentisme. Una pena. Ara els toca reinventar-se, ser autocrítics i treballar pel país per sobre del partit.

Fa esperança que Solidaritat Catalana hagi entrat al parlament, però és una incògnita saber què faran o deixaran de fer perquè, més enllà de la independència, poca cosa se’n sap, de la seva ideologia. Seran d’esquerres, de dretes o no seran?

Fa una mica de por que els Ciutadans/Ciudadanos hagin pujat lleugerament, i que a sobre no hagi estat a costa del PP. On s’amaguen? ¿Dónde se enconden?

Fa reflexionar que el vot en blanc continuï una ascensió sense aturador. (Minut perquè el lector hi reflexioni.) (Final del minut.)

Fa pudor que quatre de cada deu catalans es quedés a casa, sobretot perquè una bona part d’aquesta abstenció no és activa (en aquest cas, res a dir-hi), sinó passota.

Però sobretot, i ho hem de dir ben fort, fa por, pànic, caguera i vomitera (tot alhora) la Plataforma per Catalunya, perquè han rondat el parlament, perquè el seu discurs agafa fort, perquè ja no són una anècdota sinó una plaga, perquè són la vuitena força, perquè amenacen de ser encara més forts a les municipals, perquè només els partits que assumeixen part de les seves tesis han pujat, perquè cal desmentir les seves fal·làcies i no ens en sortim, perquè no s’hi val a badar, perquè si creiem que no se’ls pot il·legalitzar sí que els hem de desemmascarar…

I fa final d’article confessar que avui me’n vaig a dormir sense creure’m que tinguem un país més de dretes, més autonomista i més xenòfob del que teníem ahir. No m’ho vull creure.